La qüestió de l’edat és un tema important en la societat occidental. Una amiga em va dir una frase un dia que la vaig trobar molt encertada: “no soc tonta, soc jove i els adults es pensen que és el mateix”. Aquesta cita il·lustra molt bé què és l’edatisme. L’edatisme és una “malaltia” que pateixen la majoria de persones entre 35-65 anys. Tot allò que surti fora d’aquestes edats no és té en compte. I no només ens afecta a les generacions més joves, sinó també a les persones més grans. A tots dos col·lectius se’ns invalida pel simple fet d’existir.

Penso que els joves i els grans tenim moltes coses en comú quan parlem d’edatisme, ja que, per algun motiu suposadament biològic, l’edat adulta et dona poder, més capacitat, més intel·ligència i més de tot.

El responsable de la secretaria de gent gran a l’executiva d’ERC Mollet, en Ramon Pagès, m’hi va fer pensar l’altre dia. Va explicar que menystenir-te, que no valorar res del que fas és maltractament. De la mateixa manera que no demanar l’opinió a algú i obligar-lo a fer allò que vulguis és violència.

Només cal veure que a Catalunya el jovent té menys feina i per la mateixa feina cobra menys, això també és una bretxa i s’ha d’aturar. No pot ser que no se’ns valori per un fet objectiu, que no tenim més anys viscuts. Ho sento per no haver nascut abans… com si ho hagués pogut triar.

Fa uns dies que el company Ramon va exposar una de les principals demandes de la gent gran: que se’ls tracti bé. Coincidim, Ramon, que se’ns tracti bé i amb respecte. Un dels motius de l’edatisme podria ser que hi ha la idea col·lectiva que el jovent és el futur i això és erroni, el jovent és EL PRESENT, perquè sense el jovent no hi ha ni present ni futur.

Ara és quan volem oportunitats, ara és quan volem i mereixem respecte. No em vull esperar 20 anys a què em tractin com una companya més entre 70 persones que pateixen edatisme.

Si us plau i gràcies!

Núria Judith Bustos Morancho

Secretària de Joves d’Ara Mollet ERC