Finalment tindrem pressupostos de la Generalitat. És una gran notícia, perquè
els del 2023 són uns pressupostos amb 3.800 milions d’euros més que l’any passat, fins als 41.000 milions, per permetre l’imprescindible impuls als serveis públics que el país necessita, però també les transformacions de fons que no podem ajornar: transformació feminista, verda, social i democràtica. Un pressupost que preveu més de 12 milions d’euros d’inversió real a Mollet.

Però les negociacions dels pressupostos han fet aflorar vells debats; hem vist com el PSC condicionava el seu suport a tres temes: el Hard Rock, l’ampliació de l’aeroport i el 4t cinturó. Una síntesi de les prioritats i del model que plantegen per Catalunya: projectes del segle XX que no ens serveixen davant dels reptes climàtics i econòmics del segle XXI. Però em centraré en l’últim, per proximitat i per defensar la posició històrica d’ERC Mollet i del Vallès.

El 4t cinturó o B-40 va ser concebut pel franquisme a finals dels seixanta com una autopista de pas que havia d’esquivar Barcelona i la seva conurbació. És de competència estatal, però tot i que els diferents governs espanyols l’han defensat sempre, no l’han acabat mai. De fet, fins avui el que ha fet el ministeri és una successió de trams inconnexos que acumula retards i sobrecostos: el 2010 van inaugurar un tram entre Abrera i Olesa i un altre entre Viladecavalls i Terrassa, que s’havien d’unificar a través d'un enllaç de 6,2 km, en obres des de fa gairebé 10 anys i que encara estan inacabades.

Per tant, el debat obert es concentra en els trams Terrassa- Granollers, i malgrat que la condició pressupostària del PSC parla de Terrassa- Sabadell, no amaguen (Illa dixit) que la intenció és acabar construint tota la via a trossets.

Si la ministra de transports, mobilitat i agenda urbana, Raquel Sánchez, és del PSC i la competència per acabar la B-40 és estatal, per què no l’executen i ja està? Doncs per dues raons: per incompetència (ja hem vist que ha calgut més de 15 anys per fer 20 km); i perquè saben que l’impacte de la via sencera al territori és tan gran que no supera cap avaluació ambiental (com demostra el fet que hagin deixat caducar aquest tràmit dues vegades!).

En un moment en què ja sabem que el canvi climàtic és aquí per quedar-se i que tenim un ampli consens en el fet que és urgent mitigar-lo, cal no quedar-se en els discursos i actuar en coherència. Apostar per l’ampliació viària respon a un model obsolet que ja s’ha demostrat que només genera més demanda d’ús del vehicle privat i més contaminació, accidents i soroll.

Tenim un problema de comunicació entre els Vallesos, sí, però el que cal és inversió en transport públic (busos interurbans eficients, millora d’enllaços de les línies de tren existents, com l’R8, nova línia de tren orbital...) i l’aprofitament i modernització dels vials existents, protegint el territori.

Aquest és el nostre model, el que les molletanes necessitem i el que defensarem arreu.

Marta Vilaret Garcia

Candidata d’Ara Mollet ERC EUiA