Introducció

ARA MOLLET – ERC- MES és la suma de moltes sensibilitats, un projecte integrador i ampli que representa l’alternativa per aconseguir un Mollet gestionat diferent, més viu i de tothom. Només nosaltres garantim el canvi que necessita Mollet després de 32 anys dels mateixos governant.

La mala gestió dels darrers anys, la desfavorable conjuntura econòmica i l’absència d’un projecte engrescador del govern del PSC per a la ciutat ens ha dut a un Mollet en gris, paralitzat. S’imposa una gestió dels recursos públics caracteritzada per ser l’expressió d’una veritable vocació de rigor, honestedat i transparència. Però també d’imaginació, lideratge i energia.

El paper del nostre ajuntament ha de ser el de líder d’iniciatives i impulsor de voluntats, combinant els esforços de l’activisme ciutadà, les empreses, les universitats, el coneixement i el talent, per tal de portar a Mollet del Vallès a la primera divisió de les petites ciutats europees. Mai s’ha de perdre de vista que els moments de crisi ho són també d’oportunitats, en aquest cas d’explorar i posar en marxa noves maneres de fer política.

Volem un Mollet capaç de liderar el Baix Vallès i que es converteixi en pol d’atracció dels pobles I ciutats veïns. Volem un Mollet capital del dinamisme, on s’escolti a tothom implicat en fer créixer la ciutat (ciutadania, empreses, joves, sindicats…), perquè escoltar és la base del nostre projecte. I sobretot volem un Mollet de i per a tothom, on ningú es quedi enrere, amb igualtat d’oportunitats i amb garantia d’una vida digne.

Per a fer-ho hem treballat intensament aquest programa electoral, des dels barris i sectorialment amb persones que hi entenen en cadascun dels àmbits. Hem plasmat el projecte de ciutat que hem anat bastint els darrers anys, i incorporant altres visions que des d’àmbits molt diversos han enriquit les nostres propostes. Propostes il·lusionants i innovadores, però també realistes i defugint les falses promeses.

Us presentem, doncs, la ciutat que volem, perquè ara tenim l’oportunitat de construir entre tots i totes un nou Mollet.

Programa Municipal 2019

4. L’EDUCACIÓ I LA CULTURA DE CIUTADANS I CIUTADANES LLIURES I RESPONSABLES

 

1. UNA ALTRA MANERA DE FER POLÍTICA

 

1.1. GOVERN OBERT, ÈTICA, TRANSPARÈNCIA I DEMOCRÀCIA PARTICIPATIVA

1.1.1. Un nou impuls a favor de la ciutadania de Mollet

Cal tornar la política a la ciutadania, que ha de passar de delegar totes les decisions a coresponsabilitzar-se d’elles. Volem estimular el compromís social, el deure i la llibertat dels ciutadans per decidir en tots els afers municipals; volem protegir l’interès general dels abusos de poder de qualsevol tipus; volem preservar la integritat de l’espai públic, vetllar per la salvaguarda dels serveis públics i posar els recursos de tots al servei de la igualtat d’oportunitats.

No volem una participació d’aparador, com la que hem tingut fins ara, que consisteix només en que el govern s’expliqui i que desmotiva als que hi participen. Volem que la ciutadania percebi que és escoltada i que la seva participació és útil.

Obrint la democràcia a tothom, repartint el poder, el prenem de les mans dels que l’usen per als fins particulars i el tornem a on correspon, al servei de la llibertat i la igualtat de tots. El disseny i l’execució de qualsevol política municipal, avui, només es pot gestar des de la transversalitat i la responsabilitat social. El repte de viure en una democràcia oberta passa doncs per potenciar el control ciutadà als ajuntaments. Els pilars per edificar un govern obert són la transparència, el retiment de comptes, la participació i la cooperació.

1. La transparència i el retiment de comptes: Obrir les dades públiques, obrir els plens a la participació directa de la ciutadania, oferir accés a la informació, elaborar informes, infografies i informar dels processos de presa de decisions. L’objectiu és proporcionar eines perquè la gent pugui exercir el control i seguiment de les polítiques públiques.

2. La participació: Consolidar i avançar cap a la construcció d’un model de gestió dels nostres ajuntaments basat en la democràcia participativa, com a complement i aprofundiment de la democràcia representativa. Establir la lògica republicana d’implicar tota la ciutadania en els processos de presa de les decisions que els afecten en la seva quotidianitat.

3. La cooperació: Superar les barreres dins els ajuntaments i els serveis municipals i, de cara enfora, amb la ciutadania. Cal superar estructures piramidals dins l’organització municipal, establir la millora contínua com a guia d’acció i la gestió del talent com a criteri, establir polítiques de concertació o partenariats. Estimularem la col·laboració comunitària entre si i en relació amb la gestió d’equipaments i serveis municipals, i vertebrarem la confiança amb la societat civil i els agents socials que representem.

  • De manera transversal cal aplicar un canvi profund en el funcionament de l’Ajuntament (àrees molt importants que han d’afectar tota l’estructura):
  • Participació i implicació de la ciutadania.
  • Mentalitat oberta de canvi en el funcionariat; tenim 350 treballadors Ajuntament, cal motivarlos i aprofitar tot el seu talent i idees amb una estructura menys jerarquitzada i més horitzontal.
  • Cal refer de cap a peus el ROM i els reglaments que n’emanen, per incorporar-hi aquesta nova manera de fer.
  • Donarem impuls a la figura del Síndic personer, estudiant noves formes per a la seva elecció, dignificant-la amb una remuneració i donant a conèixer molt més la seva funció de defensor de la ciutadania davant l’Ajuntament.
  • Cal repensar la participació ciutadana en els consells municipals sectorials, que van patir una modificació i reducció dràstica el 2015 que no s’ha arribat a aplicar, perquè no s’han tornat a convocar. És l’oportunitat de començar de nou l’organització dels d’aquests consells municipals, que no poden seguir sent un lloc on només s’escolten les explicacions del Govern, sinó que cal convertir-los en veritables eines de participació, encomanant-os tasques concretes i transferint-los part de la capacitat de decisió.
  • Garantirem la lliure aportació de qualsevol ciutadà, associació o entitat que consideri oportuna la seva participació en els Plens Municipals.
  • El govern de la ciutat farà audiències públiques, que consistiran en trobades periòdiques cada 3 mesos als barris de la ciutat on el govern i els seus regidors escoltin el batec i les decisions de la ciutadania. Creiem que és el consistori qui ha d’estar a disposició dels ciutadans i no a la inversa.
  • Propiciarem referèndums vinculants sobre temes primordials de la ciutat, per a fer partícip a la societat de les decisions cabdals de Mollet. Aquests referèndums es portarien a terme cada dos anys o quan el consistori porti a terme accions destacades. Si cal, poden ser limitats a barris concrets. La Coordinadora d’Entitats, com a màxim òrgan civil, podrà impulsar aquest tipus de referèndums.
  • Impulsarem les Jornades republicanes: on demanarem la implicació de tothom per tal d’aconseguir fites concretes, com per exemple netejar i dignificar espais.

1.1.2. Ètica i transparència

Mantenim el nostre compromís ferm amb la qualitat democràtica, la participació ciutadana i el bon govern. La Llei catalana 19/2014 sobre transparència, accés a la informació i bon govern ha posat les bases per exercir-lo.

Ens comprometem a continuar aplicant-la sense dilació, no sols per complir-la sinó com a instrument per anar més enllà cap a l’excel·lència en la funció pública dels ajuntaments republicans.

En aquest sentit ens comprometem a impulsar les mesures següents:

  • Aplicarem els mecanismes de seguiment, regulació i avaluació de l’actual codi ètic i de conducta de l’Ajuntament, de manera consensuada i participativa en el si de la corporació, per tal d’assegurar-ne el seu compliment. Aquest codi ha d’abastar els comportaments I els compromisos dels càrrecs electes, personal directiu i càrrecs de confiança, la relació del govern amb el personal treballador i les relacions de l’ajuntament amb la ciutadania.
  • Publicarem periòdicament la informació sobre el funcionament del govern i de l’administració municipal i la seva actuació pública perquè pugui ser coneguda per la ciutadania. Ho farem de manera accessible i comprensible.
  • Utilitzarem de manera prioritària els mitjans telemàtics de manera complementària a la resta d’espais i canals de l’Ajuntament per tal de garantir la transparència municipal, la rendició de comptes, la informació pública i la participació ciutadana.
  • Així mateix, també impulsarem que les empreses municipals i els organismes autònom (Mollet Impulsa, EMFO, MercaMollet, IME, IMSD i Fundació municipal Joan Abelló) difonguin de manera periòdica i actualitzada tota aquella informació institucional, organitzativa i de planificació, jurídica, econòmica, pressupostària i estadística que es consideri rellevant.

De manera específica, farem un esment especial en la transparència pel que fa a tota aquella informació relativa a:

a) Càrrecs electes i òrgans de govern

b) L’organització interna i el personal municipal

c) Planificació i l’actuació municipal

d) Informació econòmica i financera

Com a element de transparència de la gestió municipal, propugnem la rendició de comptes. Ens comprometem a presentar, en un termini no superior a tres mesos des de la finalització de cada exercici pressupostari, per a la seva publicació, un informe de les principals actuacions dutes a terme que ha de contenir almenys:

  • El grau de desenvolupament del programa d’actuació municipal.
  • La llista dels programes i projectes desenvolupats amb indicació del seu cost.
  • La quantificació i valoració dels resultats de les actuacions i l’impacte en el territori i la població, desagregada per sexe sempre que sigui possible.
  • La valoració de la situació de les inversions desenvolupades.
  • Les desviacions pressupostàries i mecanismes de correcció utilitzats.
  • Així mateix, ens comprometem de manera periòdica a donar compte a la ciutadania de totes les actuacions municipals a través de les estructures participatives habilitades amb aquest efecte.
  • Impulsarem un codi d’austeritat que catalogui i reglamenti l’ús dels espais i mitjans públics, incloent-hi eventuals vehicles oficials, regals institucionals i convits institucionals. Supressió de les targetes de crèdit de què gaudeixin càrrecs

1.1.3. La Coordinadora d’Entitats de Mollet

Més enllà de potenciar les entitats i associacions a nivell individual i de promoure fires i trobades entre elles, i per tal d’apropar-les a la ciutadania, cal entendre el teixit i la riquesa que aporten aquestes forces vives de la ciutat. I entendre-ho es correspon en veure que cadascuna d’elles funciona amb el seu marge de maniobra autònom però que també, a nivell individual i sobretot col·lectiu, aquestes poden tenir molt a dir en com evoluciona la ciutat, que al capdavall és el seu àmbit d’actuació i de referència.

Per això és molt necessària la creació de la Coordinadora d’Entitats de Mollet del Vallès, per tal que les més de cent entitats molletanes de tots i cadascun dels àmbits es trobin, debatin i facin propostes.

La Coordinadora d’Entitats de Mollet servirà per:

  • Cohesionar la vida associativa tot i els objectius diversos que les entitats tenen.
  • Fer que les associacions intercanviïn projectes i coneixences, i per tant que la vida associativa sigui més rica i completa.
  • Posicionar-se en aspectes claus sobre la ciutat per tal que govern i oposició de la ciutat sàpiguen els objectius i els posicionaments de les entitats manifestats a través del seu màxim òrgan d’expressió.

Per tal de tirar endavant la Coordinadora d’Entitats de Mollet calen tres aspectes fonamentals:

  • Que el govern n’ajudi la seva creació, a causa de la seva complexitat, i que, si cal, hi hagi una persona a mitja jornada per tal de fer tasques administratives.
  • Que es faci una sessió plenària extraordinària, d’igual estil a la que es fa amb la institució del Síndic Personer, per tal de debatre a ple sobre les necessitats, mancances, encerts i demandes de la vida associativa.
  • Posar a disposició de les entitats de Mollet un portal Em mullo per Mollet on disposaran del seu propi espai i d’altres pel diàleg en xarxa. Un lloc on també podran comunicar esdeveniments propis i comuns i comunicar-se amb tots el molletans.

També volem combatre el clientelisme que adorm la iniciativa d’aquests moviments ciutadans a

través de les següents actuacions:

  • Aplicant transparència i bones pràctiques en les relacions entre l’associacionisme i l’ajuntament, basades en la igualtat d’oportunitats a tots els nivells, deixant el sistema tradicional de les subvencions i començar a valorar un nou sistema basat en la presentació de projectes que aportin a la ciutat.
  • Les associacions són per definició entitats sense ànim de lucre, per tant no es pot permetre que una entitat faci ús de locals públics per guanyar diners. Cal regular aquesta situació i, si és així, estudiar de cobrar un lloguer.

1.2. SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ

1.2.1. Ciutat intel·ligent

Les smart cities o ciutats intel·ligents són el resultat de la necessitat cada vegada més important d’orientar les nostres vides cap a la sostenibilitat. Aquestes ciutats poden definir se com a ciutats del coneixement, digitals, cibernètiques o ecològiques. Volem que Mollet se serveixi d’infraestructures, innovació i tecnologia per reduir el consum energètic i l’emissió de carboni, però també per millorar la qualitat de vida dels ciutadans en altres aspectes, com pot ser la seguretat o el transport amb serveis que faciliten el dia a dia de les persones. En resum, volem desenvolupar un sistema de sistemes que funcionin de manera conjunta.

Apostem perquè aquests sistemes, infraestructures, innovació i tecnologies estiguin primer al servei dels ciutadans i seguidament de la ciutat. Les smart cities només tenen sentit si serveixen per solucionar els reptes que tenim com a ciutadans dins les àrees urbanes. Per tant, les solucions tecnològiques han d’estar al servei dels projectes de ciutat.

1.2.2. Administració electrònica

Les ciutats intel·ligents són també les que disposen d’una administració més oberta i transparent i que utilitzen les TIC per apropar l’administració al ciutadà, aprofitant la capacitat que ofereixen els canals digitals per millorar la transparència en la gestió i fomentar la innovació en els processos de comunicació bidireccional ciutadà-administració. Les noves tecnologies són una eina al servei de la competitivitat dels municipis, instruments que ajuden a la reconversió de l’economia industrial en l’economia del coneixement i mecanismes que permeten millorar la gestió pública dels ajuntaments.

Ara Mollet ERC – MES vol posar en valor, sobretot, el canvi de paradigma que signifiquen les eines tecnològiques per a la transparència pública i la millora democràtica. Els mitjans telemàtics ofereixen una xarxa de col·laboració que esborra fronteres entre els servidors públics i la ciutadania. Sovint, la gent que estem en política parlem de la “desafecció” de la ciutadania i amb aquestes eines tenim una oportunitat per redreçar aquesta situació d’incomunicació amb els que són cridats a les urnes cada 4 anys.

  • Un govern obert significa implicar la ciutadania en els afers públics i prendre decisions compartides. La web municipal, en consonància, ha de ser bidireccional, interactiva, més clara i fàcil. No només per donar informació del Govern, sinó també amb espais lliures per a les entitats i els grups municipals, i també per fer preguntes i fer arribar informació de la ciutadania.
  • Continuarem desenvolupant la implantació de l’administració electrònica a fi de millorar l’atenció al ciutadà i que aquest pugui dur a terme la majoria de tràmits amb l’administració per la via electrònica.
  • Donarem una informació completa, clara i entenedora dels tràmits a la ciutadania.
  • Promourem la digitalització de les pimes per mitjà d’accions de sensibilització, orientació i acompanyament de projectes, com ara la factura electrònica i, alhora, aconseguirem que es disminueixi el risc de fractura digital entre el teixit empresarial, de manera que es facilitin els negocis en xarxa.
  • Donarem prioritat a l’ús del programari lliure en català i en fomentarem l’ús entre el conjunt dels ciutadans i les empreses locals, i també l’ús de les eines que posa a disposició el consorci AOC per treure’n el màxim profit.
  • Crearem del Banc del Temps Tecnològic per acostar la ciutadania a les noves tecnologies i al treball en xarxa en totes les seves formes aprofitant totes les eines gratuïtes disponibles a Internet. Establirem mecanismes pràctics per introduir a la ciutadania adulta en l’ús de les noves tecnologies a través del joves. Els joves —nadius digitals— ensenyaran a usar les tecnologies als adults o a d’altres col·lectius amb dificultats d’accés a les TIC (Tecnologies de la Informació i la Comunicació), mitjançant el format de parella tecnològica a través d’un projecte entre les entitats ciutadanes de joves i de la gent gran.
  • Implementarem noves eines i aplicacions per conèixer en temps real el nivell de satisfacció dels ciutadans vers l’Administració.
  • Millorarem i donarem un nou impuls a l’eina ja existent de participació activa ciutadana en la millora dels serveis i l’espai públic, de manera que la ciutadania pot denunciar situacions o recomanar actuacions, i ens assegurarem que totes les demandes tinguin resposta.
  • L’equip de govern municipal al complet (alcalde, regidors i caps d’àrea) serà a les xarxes socials, on podran registrar totes les tasques diàries, interactuar amb la ciutadania i rebre indicacions. Transparència a l’abast de la ciutadania i proximitat del servei públic.
  • Es continuarà amb la retransmissió en directe per internet del plens municipals que vam aconseguir la passada legislatura.

1.2.3. Foment d’infraestructures TIC per a la connexió ciutadana

Malgrat els anuncis realitzats fa anys pel govern municipal sobre l’arribada de la fibra òptica a totes les llars de la ciutat, els fets indiquen que això a dia d’avui encara no és una realitat; encara hi ha molts veïns i veïnes que no tenen accés a aquesta tecnologia. Davant d’aquesta realitat ens comprometem a treballar perquè la fibra pugui arribar al màxim de llars possibles

  • Treballarem amb les diferents operadores per completar el desplegament de la xarxa de fibra òptica a tot el municipi per garantir serveis avançats i de qualitat.
  • Impulsarem polítiques d’actuacions relatives a la planificació de les infraestructures de telecomunicacions en el municipi, com són els plans d’ordenació, plans estratègics, plans especials, etc.
  • Promourem, en l’obra pública, l’estudi i la inclusió de les infraestructures de telecomunicacions.
  • Implantarem infraestructures innovadores de baix cost i més eficiència, tant energètica com de processament o cost de desplegament, que les disponibles actualment.
  • Elaborarem un pla per arribar a un consens entre la població, l’Ajuntament i les operadores de telecomunicacions mòbils perquè la proliferació d’antenes de telefonia mòbil no actuïn com a element distorsionant, i garantir la cobertura al màxim de llars possibles. Promourem la compartició d’aquestes infraestructures entre les diverses operadores que presten serveis al nostre país.
  • Aprofitarem de les xarxes wifi municipals per proporcionar l’accés als serveis i als tràmits municipals.
  • Treballarem per elaborar un mapa sonor i de SMRF –Sistema de Monitorització de Radiofreqüència– per obtenir mesures objectives dels nivells de radiacions de les infraestructures de telecomunicacions mòbils, i així donar tranquil·litat a la ciutadania.

 

2. LA JUSTÍCIA SOCIAL: OBJECTIU PRIORITARI

És necessari lluitar contra la pobresa i les desigualtats com a garantia de l’exercici efectiu dels drets i les llibertats més bàsiques de les persones. Lluitar contra les desigualtats econòmiques i socials, però també contra les que es produeixen per la procedència, pel gènere i per la orientació sexual. Entenem la salut, l’acció social o l’esport com a garantia de qualitat de vida i benestar de les persones. La qualitat i el prestigi de l’escola pública com a eina per a la igualtat d’oportunitats efectiva i el bon funcionament de l’ascensor social. Impulsarem polítiques valentes per garantir els drets més elementals com el dret a l’habitatge i l’accés als subministraments bàsics a totes les persones, enfront dels interessos dels oligopolis. Crearem o coordinarem les polítiques en l’àmbit de l’acció social i fomentarem una implicació directa, clara i responsable de la ciutadania per tal de crear llaços de solidaritat davant dels problemes de desigualtat. Aplicarem la progressivitat fiscal com una eina de redistribució social i garantirem l’accés universal als serveis públics.

2.1. DONES. La igualtat entre dones i homes

La República que anhelem ha de ser la plasmació d’una societat de dones i homes lliures I iguals que comparteixin les responsabilitats, en la qual es garanteixi l’accés de les dones en tots els àmbits de representació i presa de decisió. Des del món local hem de vetllar per fer efectius els drets de les dones en igualtat de condicions en tots els àmbits de la vida pública i professional i evitar qualsevol discriminació per raó de gènere o de dependència per raons socioeconòmiques.

Treballarem des de l’Ajuntament per fer de Mollet un espai de seguretat i garantia de drets per a les dones i un marc de creixement personal i professional, perquè som la primera i més propera administració pública per a la ciutadania.

La regidoria de Polítiques d’Igualtat s’ha d’encarregar de liderar a aquesta tasca, però no fer-la en exclusiva, ja que les polítiques feministes s’han d’aplicar de forma transversal a totes les àrees de govern.

2.1.1. La lluita contra la precarització i la pobresa femenines

Les dones continuem essent, avui, discriminades al món laboral. La bretxa o discriminació salarial es manté a l’entorn del 25% (cobrem una quarta part menys que els homes a mateix treball fet), assumim més del 80% de la parcialitat –no desitjada- per poder tenir cura d’infants, gent gran i dependents, patim una taxa d’atur superior a la dels homes, tenim dificultats d’accés a la progressió en la carrera professional…, tot això impacta en unes pensions d’una mitjana del 35% inferiors a les dels homes, en l’atur, en la precarització i fins i tot genera pobresa en les dones treballadores.

  • Potenciarem polítiques de formació i ocupació que garanteixin l’accés de les dones a llocs de treball en igualtat de condicions.
  • Facilitarem l’accés de les dones al treball mitjançant la prestació del servei de llar d’infants i cura de les persones dependents.

2.1.2. Paritat i accés de les dones a tots els àmbits de representació i presa de decisions

Tot i que la llei 17/20105, d’Igualtat efectiva de dones i homes així ho disposa, la presència real de dones en els àmbits de visualització pública, representació i presa de decisions és encara molt minoritària.

Vetllarem per la paritat en tots els àmbits de l’Ajuntament com a organització de treball, i també en el conjunt de les activitats municipals.

Es revisaran les ordenances municipals i el Reglament d’Ordenació Municipal a la llum de la llei 17/2015 per tal de garantir la igualtat efectiva en tots els òrgans municipals i aquells en els que l’ajuntament participi.

2.1.3. Formació del personal municipal i la població en general.

Per tal de garantir la correcta mirada de gènere en el disseny i implementació de tota la política pública local, i aquella que sigui finançada amb recursos públics, es faran cursos generalistes i de caire sectorial a tot el personal municipal. Tots els àmbits de l’ajuntament han d’incorporar la mirada de gènere.

També es vetllarà per un ús no sexista del llenguatge en l’atenció al públic i totes les comunicacions municipals, igualment que en l’ús d’imatges i dissenys destinats a la publicitat i comunicació institucional.

2.1.4. L’erradicació de la violència masclista.

Els nostres municipis han de ser espais segurs i lliures de violències masclistes. Hem de treballar amb els centres educatius i tot el món associatiu per tal de donar eines de prevenció i detecció de la violència masclista de qualsevol tipus en qualsevol àmbit.

  • Garantirem el bon funcionament del Servei d’Informació i Atenció a les Dones.
  • Facilitarem els recursos per l’assistència i acolliment de dones i infants víctimes de violència masclista.
  • Garantirem els protocols d’acompanyament i derivació a ens supramunicipals.

2.1.5. Mollet ciutat de coresponsabilitat, amable amb infants i famílies.

Els infants són la garantia de la vida dels pobles i la sostenibilitat del nostres sistema social, cultural i econòmic. Cal fer de Mollet un espai en els que mares i pares puguin gaudir d’una vida social coresponsable.

Cal pensar en horaris de les activitats públiques que convidin a la participació igualitària de dones i homes, espais de jocs per als infants en la via pública i els espais públics, transports municipals que pensin en persones de totes les edats i amb tota mena de condicions: del cotxet infantil al caminador o cadira de rodes.

Cal visibilitzar tota mena de famílies i fer dels nostres municipis llocs on viure a totes les edats de la vida sigui agradable i en condicions d’igualtat.

Mesures:

  • Enfortirem la tasca socioeducativa de CIRD (Centre de d’Informació i Recursos per a les Dones).
  • Enfortirem la tasca assistencial del SIAD (Servei d’Informació i Atenció a les Dones)
  • Introduirem la perspectiva de gènere als Pressupostos Municipals amb tal de fer emergir els elements discriminatoris que impedeixen visualitzar el destinatari/a final de la despesa pública.
  • Aplicarem, implementarem i avaluarem el III Pla d’Igualtat de Gènere (2016-2020) com a eina imprescindible d’intervenció en la realitat.
  • Posarem en marxa el Pla d’igualtat d’empresa per adequar-nos de la Llei orgànica 3/2007, de 22 de març, per a la igualtat efectiva de dones i homes. Llei que en el seu a l’article 46 obliga a totes les empreses de més de 55 treballadors/res a elaborar i aplicar. L’ajuntament ha de ser exemple de coherència i exemplificador.
  • Promourem l’ús d’un llenguatge no sexista, tenint cura del llenguatge que s’utilitza en les comunicacions internes i externes de l’ajuntament, evitant l’ús sexista del llenguatge, fomentant accions formatives per a la població i els treballadors i treballadores municipals.
  • Formarem en perspectiva de gènere i violència masclista tota la plantilla municipal i molt especialment el personal que treballa en atenció a les persones.
  • Impulsarem la formació professional i la inserció al mercat de treball parant especial atenció en la incorporació de les dones a sectors tradicionalment masculinitzats. L’empresa municipal EMFO és una bona eina per fer-lo.
  • Estimularem la responsabilitat social en les empreses del municipi mitjançant polítiques de conciliació laboral i familiar que vagin dirigides tant a les dones com als homes.
  • Garantirem, en totes les estructures administratives institucionals, la participació de dones en condicions de representació paritària.
  • Farem campanyes de sensibilització regularment per combatre la violència vers les dones. Per exemple: als instituts, als centre juvenils, a centres que treballen a persones amb discapacitat; amb l’objectiu d’evitar la violència sexual, els embarassos no desitjats, etc.
  • Promourem un gran pacte social, amb el compromís d’erradicació de la violència masclista en totes les formes.
  • Crearem una xarxa de jovent format en temes d’igualtat i violència masclista perquè puguin impartir tallers destinats a la gent jove per sensibilitzar i prevenir la violència masclista entre el col·lectiu de gent jove.
  • Aplicarem la transversalitat incorporant la perspectiva de gènere en el disseny i implementació de les polítiques municipals: urbanisme, mobilitat, accessibilitat, seguretat, participació, serveis socials, atenció a la diversitat, coeducació, gestió d’equipaments culturals… entre d’altres.
  • Reconeixerem i farem visibles les experiències i la contribució de les dones als municipis mitjançant el nomenclàtor, l’atorgament de premis o qualsevol altre reconeixement públic.
  • Promourem la participació paritària de les dones en tots els espais de participació municipals.
  • Promourem la participació de les dones mitjançant el consell municipal de les dones o altres grups de treball.
  • Promourem la formació en perspectiva de gènere al teixit associatiu municipal.
  • Prioritzarem l’atorgament de subvencions a les associacions del municipi que incloguin criteris de paritat en les seves juntes.
  • Fomentarem i reconeixerem institucionalment l’esport de base femení.
  • Preveurem mecanismes d’allotjament provisional i acollida per a dones i infants víctimes de violència masclista.
  • Acompanyarem en la reivindicació en dates assenyalades per a les dones: 8 de març, Dia Internacional de les Dones; 25 de novembre, Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència vers les Dones; i d’altres que els municipis considerin adequades.
  • Ens adherirem a les campanyes supramunicipals de visibilització i empoderament de les dones, mitjançant mocions de suport i accions locals.
  • Dissenyarem una mirada específica adreçada a les dones grans, per tal de que no pateixin la solitud i abandonament: pla de teleassistència, suport a les entitats de gent gran, suport als equipaments municipals de gent gran.
  • Pararem especial atenció a la detecció de situacions de violència en dones amb capacitats psíquiques i físiques reduïdes.
  • Enfortirem el protocol i circuit contra la violència masclista al nostre municipi amb l’objectiu d’establir mecanismes de detecció, protecció i l’assistència a les dones i infants maltractats.
  • Treballaran per l’eliminació de les barreres arquitectòniques que dificulten la mobilitat a persones amb mobilitat reduïda, cotxets…
  • Vetllarem per un ús de l’espai públic equitatiu
  • Establirem un protocol de detecció i intervenció de l’assetjament sexual en tots aquells actes multitudinaris. Punts liles
  • Negociarem amb les empreses del sector de transport públic les Parades Segures en determinats trajectes i horaris.
  • Revisarem l’enllumenat públic amb tal d’incorporar criteris de seguretat en matèria d’agressions.
  • Ubicarem els canviadors de bolquers a nadons en espais mixtes en els equipaments públics i estimularem aquesta pràctica en el sector privat.

2.2. RESPECTE PER A LA DIVERSITAT AFECTIVA I SEXUAL

Estimar lliurement

Al llarg dels últims anys, al nostre país s’han produït canvis transcendentals en la normalització de la diversitat afectiva i sexual i que ha significat un notable avenç en el reconeixement dels drets de ciutadania de les persones LGBT: lesbianes, gais, bisexuals i transsexuals. Totes les persones tenen dret a desenvolupar la seva vida, pública i privada, sense marginacions ni discriminacions, per això cal assegurar els drets fonamentals dels gais i lesbianes, millorar els drets dels diversos models de família i fomentar la normalització social. D’altra banda, cal resoldre el greuge que les persones transsexuals tenen plantejat, assegurant-los el dret a viure plenament la seva identitat de gènere. Per això, des de les administracions cal garantir aquest dret, també des de l’Ajuntament de Mollet, i promocionar el respecte a la igualtat de tracte, així com oferir els serveis que cada persona necessiti d’acord amb les seves condicions individuals i col·lectives.

  • Realitzar actuacions que promoguin l’erradicació d’accions homòfobes o transfòbiques a la ciutat. Vetllar perquè no es produeixin actuacions discriminatòries als centres escolars ni a les empreses.
  • Vetllar per què els formularis i els registres municipals tinguin en compte la diversitat de models de família.
  • Establir un programa de suport a adolescents i joves LGTBI, amb l’objectiu de lluitar contra situacions familiars conflictives, l’assetjament social/escolar i altres formes de violència per raó d’orientació sexual o identitat de gènere.
  • Proporcionar als centres escolars material sobre diversitat afectiva i sexual, tot assegurant la presència normal de l’homosexualitat en les accions de formació i d’informació sobre salut sexual.
  • Promoure xerrades amb les AMPAs i les persones educadores respecte de la diversitat sexual i afectiva i de models de família.

2.3. NOVA CIUTADANIA I DIVERSITAT

A Mollet del Vallès som gairebé cinquanta-dos mil habitants. Totes i tots som ciutadans amb els mateixos drets i deures. La societat molletana és oberta i plural. En la diversitat hi ha la seva riquesa, un valor que cal reivindicar i assumir per a fer de la nostra ciutat un exemple d’acolliment i integració.

La diversitat de llengües, cultures o creences ens enriqueixen si aprofundim en el coneixement mutu i, aquest, és un dels nostres principals objectius. No demanem a ningú que deixi de ser qui és; els/les convidem a ser també catalans i catalanes. Mollet és en gran part resultat d’incomptables onades migratòries, tres de molt importants en la darrera centúria (nacional, africana i hispano-americana). No hi ha res més català que algú vingut de fora decideixi fer d’aquesta ciutat casa seva.

D’aquí el nostre interès per fer de la interculturalitat, la diversitat, la interacció, la cohesió i la inclusió valors que defineixin la nostra tasca en l’àmbit polític local. Volem que tothom que visqui a Mollet se senti representat per un Ajuntament que vetlli per les diferències i singularitats de tots. Volem representar la integració i potenciar aquest sentiment de pertinença al lloc on vivim: “Sóc de Mollet”.

I això ho volem aconseguir amb mesures concretes:

  • Potenciarem la interculturalitat a partir de la coneixença mútua dels habitants de Mollet de diferents orígens i ètnies a partir de trobades i actes multiculturals (fires d’alimentació, trobades musicals i de dansa folklòriques, jornades esportives)
  • Promourem una fira d’alimentació anual intercultural que aplegui paradetes (“stands”) amb menjar i beure típic de diferents nacionalitats que convisquin a la nostra ciutat amb l’objectiu d’intercanviar trets culturals en aquests àmbit que ens ajudin a conèixer-nos millor.
  • Promourem l’apertura d’un Centre Intercultural que aculli a tots els ciutadans nouvinguts, serveixi de referent informatiu i desenvolupi activitats que afavoreixin les relacions entre cultures i ètnies.
  • Farem formació en matèria d’interculturalitat, igualtat i no discriminació per a tota la ciutadania.
  • Valorarem i farem visibles les aportacions de la diversitat cultural a la nostra ciutat.
  • Reconeixerem la diversitat cultural en el marc de les programacions culturals.
  • Farem campanyes de sensibilització pel conjunt de la població en torn a la no discriminació i contra el racisme i donarem suport a plataformes ciutadanes que sorgeixin amb aquesta finalitat.
  • Oferirem la inscripció immediata al Servei de Primera Acollida a totes les persones que s’inscriguin per primera vegada al patró del municipi.
  • Informarem i acompanyarem a la nova ciutadania implementant accions més enllà del servei de primera acollida en àmbits com la alfabetització, l’aprenentatge lingüístic, la inserció laboral, el servei sanitari, la participació cívica, la formació, entre d’altres; fomentant programes de mentoria que reforcin les actuacions d’acollida on entre els mentors hi hagi persones de diversos orígens.
  • Vetllarem per l’arrelament social facilitant programes d’inserció sociolaboral, de competència lingüística, d’educació per a la salut, de participació ciutadana i associacionisme empresarial i d’arrendament social per a les persones i col·lectius nouvinguts.
  • Fomentarem l’accés, en igualtat de condicions, a l’oferta formativa per a la inserció i millora laboral per a totes les persones amb independència del seu origen.
  • Promourem la diversitat d’origen en les plantilles de llocs de treball qualificats i, en especial, de l’administració pública, amb una política d’equitat en l’accés.
  • Garantirem l’accés a l’escolarització amb un procés de matriculació regit pels principis d’equitat, inclusió educativa, foment de la cohesió social i respecte al dret d’elecció de centre.
  • Promourem la participació en les entitats de lleure educatiu d’infants, adolescents i joves de famílies immigrades.
  • Afavorirem l’acollida de persones nouvingudes en el teixit associatiu del municipi.
  • Garantirem l’exercici del dret de llibertat religiosa, de pensament i de consciència, com a valor bàsic democràtic.
  • Identificarem les comunitats de creences presents al municipi, tot fent visible la diversitat interna de les confessions, de manera que les minories no quedin bandejades, facilitant el seu coneixement per tota la població, evitant els prejudicis que es deriven del desconeixement.
  • Vetllarem per la dignificació dels espais de culte i festivitats en consonància amb el dret de culte, pensament i consciència.
  • Facilitarem el coneixement i l’accés a la targeta sanitària.
  • Sensibilitzarem el conjunt de la població sobre la situació i els drets de les treballadores de les cures.
  • Desenvoluparem un programa de suport a les treballadores de les cures que inclogui formació en drets laborals i en prevenció de la violència masclista, capacitació professional, prevenció de riscos laborals, salut laboral, assessoria jurídica i, en especial per a les que treballen en règim d’internes, activitats per a la interacció i sociabilitat.

2.4. ACCIÓ SOCIAL. Que ningú es quedi enrere

Per a nosaltres les persones són el primer i el nostre objectiu és vetllar per a que ningú no es quedi enrere. L’Ajuntament d’Ara Mollet – ERC – MES actuarà fomentant els programes municipals que lluitin contra la pobresa i l’exclusió social, a partir de la prestació de suport personal i d’orientació a tota la ciutadania.

Creiem que cal abordar la inclusió social a partir de les seves múltiples cares, no només la més evident, que és l’econòmica i laboral sinó també les més subtils (els nivells de formació, la possibilitat d’accés a serveis com els sanitaris o els educatius, l’aïllament i estigmatització, la capacitat d’incidència o de participació ciutadana i la facilitat d’accés a l’habitatge). Per això concebem les polítiques d’acció social des d’un punt de vista integral, a partir de l’anàlisi global de les problemàtiques específiques de Mollet, coordinant-les, de forma transversal, amb els serveis de salut, d’educació, de treball, d’urbanisme, etc. contemplant la incidència en tots aquests àmbits, en major o menor mesura. El foment de la solidaritat social és un principi bàsic en l’ideari republicà, i ha de ser impulsat des d’àmbits molt diversos. Cal canviar el model per substituir el model basat en la caritat.

  • Informació i acompanyament als serveis socials. Dotarem els Serveis Socials de recursos suficients per que puguin atendre i apoderar les persones, famílies, grups i comunitats amb l’objectiu de potenciar les seves capacitats i que recuperin l’autonomia personal i col·lectiva.
  • Impulsarem Estratègies Locals d’Inclusió 2019-2023 que continguin l’acció pública local en matèria de lluita contra la pobresa i actuacions preferents als barris amb més necessitats. Prioritzarem un pla per l’erradicació de la Pobresa Infantil i Juvenil.
  • Potenciarem la Taula de coordinació d’entitats per la inclusió social, per fer d’aquesta finalitat un objectiu socialment compartit, amb un observatori permanent sobre la situació social al municipi. Ampliarem la Taula de coordinació d’entitats per la inclusió social a altres entitats, millorant la comunicació entre elles per garantir una millor coordinació.
  • Impulsarem polítiques de suport a les famílies, respectant i considerant tots els models familiars, tenint especial cura en desenvolupar ajudes a les famílies monoparentals i nombroses.
  • Posarem en marxa serveis d’orientació i finestreta única per a persones amb discapacitat i els seus familiars.
  • Promourem des de l’Ajuntament la creació d’una xarxa de persones vinculades a través del Banc del Temps de Mollet. Aquest té l’objectiu que els ciutadans dediquin part del seu temps a treballs per altres persones, a canvi de rebre altres serveis. Alguns dels serveis amb més sortida poden ser l’acompanyament de persones, cuinar, fer la compra, tècniques de relaxació, transport o petites reparacions domèstiques, entre d’altres. Tenint en compte que, en alguns casos, anem cap a una economia de subsistència, calen noves maneres d’aprofitament dels recursos comunitaris disponibles.
  • Farem d’un Fons de Solidaritat, amb recursos municipals, extramunicipals i privats, per ajudar a totes les persones en situació de pobresa.
  • Cal obrir un segon Centre Obert, en coordinació amb el Departament de Benestar Social i Família, com el que ja existeix a la Plana Lladó (Casal Obert Mollet), perquè a més de ser necessari ens toca per ràtio. Hi inclourem els nens de 0 a 3 anys. D’aquesta manera millorarem la xarxa de serveis i equipaments socials destinats a la infància i l’adolescència des d’una vessant de prevenció, detecció i protecció de situacions de fragilitat social, maltractament, negligència, conductes de risc, etc
  • Ens comprometem a garantir l’autonomia i la suficiència alimentària de tota la població. Per aquest fi, estudiarem la implantació de la Targeta moneder, que aportaria més llibertat i control. Es tractaria de detectar les famílies que necessiten una ajuda i garantir la seva alimentació a través de les ajudes amb efectiu, i no amb menjadors, etc., evidentment depenent de la seva situació. Hi ha estudis que demostren la efectivitat de gestionar les ajudes d’una altra manera i donar llibertat a les famílies. Estarem especialment amatents en relació a la pobresa infantil i a situacions de dèficit alimentari. Garantirem l’accés de tots els infants, durant tot l’any, als menjadors escolars.
  • Assegurarem els subministraments bàsics d’aigua, llum i gas a totes les famílies en risc d’exclusió.
  • Promocionarem i donarem suport al voluntariat i a l’acció voluntària, amb programes com el que ja s’està duent a terme, ”Al teu costat”. És important facilitar els serveis i els mitjans necessaris per desenvolupar una bona tasca.
  • Promourem que els ingressos del consistori per motius sancionadors es destinin a programes socials.

2.5. JOVENT. Present i futur

Les accions polítiques a la ciutat són poc productives. A més, considerem que en l’àmbit de joventut no es dedica atenció suficient ni es satisfà les necessitats que el jovent del poble té. És per això, que des de les joventuts d’Esquerra a Mollet fem un seguit de propostes per tal que la regidoria millori. El jovent apostem per una regidoria més participativa, on els joves tinguin la seva veu i puguin expressar les seves idees i inquietuds. Creiem que la figura representativa ha d’estar prop dels joves i escoltar-los, mantenint una comunicació oberta ja que són una part important de la cuitat actual.

2.5.1. Educació

L’educació és l’eix vertebrador per al desenvolupament de qualsevol societat, per tant, ha de ser una de les màximes prioritats en la política municipal. Volem aconseguir un país amb una escola pública de qualitat, laica, en català i coeducadora. Per això, hem de començar a treballar des de l’Ajuntament, que és l’administració més propera a la ciutadania i la que garanteix la cohesió social a través de la inclusió en tots els aspectes.

L’educació és la millor eina per trencar amb la perpetuació dels rols de gènere i classe. És per això que els ajuntaments han de donar resposta a aquelles necessitats locals concretes per tal de lluitar en contra de les desigualtats i procurar una educació el màxim d’ equitativa, no sexista i socialment justa.

Per això des dels joves d’Ara Mollet (JAM) proposem diferents temes:

  • Augmentar els espais de les aules d’estudi (i espais habilitats per treballar en grup, sales de silenci o no), sobretot en èpoques d’exàmens, per a poder aforar la màxima quantitat de gent possible.
  • Ampliar els horaris d’estudi setmanals. Proposem l’obertura de les zones d’estudi habilitades, el tancament d’aquestes entre setmana més tard i obrir els caps de setmana.
  • Crear un espai educatiu cooperativista: habilitar una sala d’estudi on diferents persones de la ciutat puguin rebre i aportar coneixements a la resta, de manera altruista per tal de promoure l’ajut mutu entre les persones.
  • Conscienciar els joves de temes més diversos i de maneres més motivadores que les actuals, a partir de programes més enriquidors i de temes de tots els àmbits socials: diferents realitats sexuals (LGTBi+), perill en les xarxes socials, assetjament escolar i violència de gènere en les diferents edats i en les seves diferents etapes, entre d’altres. També ens agradaria realitzar aquestes reunions educatives en altres centres a més dels escolars per tal que arribessin per diferents vies als joves i pogués ser més fàcil i més dinàmics la transmissió dels coneixements, apropant-nos a les associacions de la ciutat on el jovent hi estigui implicat.

2.5.2. Oci

L’oci és un espai fonamental dins la vida del jovent i és un compromís primordial garantir a tots els ciutadans una oferta lúdica i de lleure de qualitat, cívica i responsable. En una societat cada dia més conscienciada en la defensa dels seus drets, les JAM també reivindiquem l’oci com un àmbit que ha de permetre, des de la igualtat i unes pautes adequades, desenvolupar i realitzar en condicions de llibertat les activitats de lleure que cadascú consideri millors. És per això que volem impulsar espais de suport, informació i reflexió sobre els col·lectius socials en situació de vulnerabilitat en els diferents actes públics d’àmbit local, com serien les discriminacions per raons d’identitat de gènere, orientació sexual, ètnia, religió o cultura.

És també necessari recordar que l’oci és un gran actiu en les polítiques socials i econòmiques, I les JAM volem aprofitar aquest espai per aprofundir en els valors irrenunciables de la igualtat i la justícia social. Per això, proposem:

Obertura d’un espai públic i jove on es facin activitats lúdiques, educatives i d’oci. Amb l’obertura d’aquest centre es potenciaria la implicació del jovent en les activitats de la ciutat i es millorarien les relacions entre jovent i adults. A més, aquest centre hauria de ser un punt de trobada entre totes les entitats juvenils per tal de compartir idees i necessitats. Ens agradaria també que en aquest centre s’hi realitzarien diferents activitats com:

  • La promoció del voluntariat a la ciutat per a poder realitzar activitats.
  • Fer un punt de trobada dels joves on puguin desenvolupar activitats autogestionades.
  • La proporció un horari nocturn per tal que els joves s’hi puguin trobar i relacionar-se.
  • Incloure el servei de suport, informació i reflexió en el centre de manera fixa.

Creiem que aquesta proposta es pot concretar en l’Espai Jove de Can Flequer:

La masia de Can Flequer serà un espai de trobada i d’autogestió per al jovent de Mollet

  • El jovent de Mollet ha de poder tenir un espai propi, i aquest és el lloc idoni.
  • Fa molts anys que aquestes masies, propietat de l’Ajuntament, estan sense cap ús.
  • Aportarem dinamisme i noves activitats al barri de Can Pantiquet.

2.5.3. Mobilitat

Desplaçar-se als llocs d’estudi, de treball i de lleure és una necessitat bàsica del jovent i cal fomentar que es faci d’una manera sostenible, atractiva i econòmica. Per això, la potenciació de la xarxa de transport públic i la promoció de vehicles no contaminants han de marcar la política de mobilitat als nostres municipis i comarques.

És per això que des dels joves ens plantegem:

  • Poder dur a terme una segona línia de bus en sentit contrari , per a que aquest pugui ser dinàmic, escurçar el temps de viatge i englobar llocs no representats en aquest moment.
  • Ampliar les zones per on poder anar amb bicicleta, i altres transports com patins, “skateboard” i altres. Això promouria l’ús alternatiu d’aquest mitjans ecològics d’una manera ordenada i cívica dins de la ciutat.
  • Ampliar l’horari del bus urbà 1 hora al dia i incloure el diumenge.
  • Reclamar una millor comunicació de transport a les universitats més properes, en canvi d’horaris, increment de freqüència i proposant un descompte per ser estudiant.
  • Oferir un servei de bus nocturn durant festa major o altres actes nocturns organitzats per l’ajuntament. (Incloure la “parada propera” a les dones, per tal que des del mateix bus, se les aproximi al màxim a casa seva per a que estigui el mínim trajecte soles i només deixant-les baixar a elles).

2.5.4. Espai natural

Hem d’entendre l’entorn natural com un espai de treball, d’oci, de coneixement i de socialització, sempre des del respecte vers el medi. A Mollet tenim l’espai de Gallecs el qual cal conservar i donar conèixer. Per això des dels Joves d’Ara Mollet proposem:

  • Promoure activitats esportives juvenils al parc natural de Gallecs, per tal de donar-lo a conèixer com a entorn turístic i de coneixement.
  • Prestigiar i fomentar les professions desenvolupades al medi rural de la ciutat.
  • Ajudar empreses d’emprenedoria juvenil i cooperatives de serveis agrícoles, ramaders i forestals. També augmentar el nombre de l’oferta de formació per als joves al camp.
  • Promoure l’activitat agrària a les zones urbanes i periurbanes per tal de donar la oportunitat a la ciutadania d’adquirir aliments de proximitat.

2.6. GENT GRAN. Garantim una vida digna

La gent gran i les persones amb diversitat funcional són fonamentals en la nostra societat. No sols per la seva aportació en experiència i memòria històrica o perquè contribueixen a crear i enfortir les xarxes familiars i veïnals, sinó fonamentalment perquè és la diversitat el que permet construir una ciutat sensible i accessible per a tothom.

Hem de ser garants que les persones grans i amb discapacitat visquin amb autonomia personal i dignitat. No és acceptable que una part de la ciutadania malvisqui amb pensions que no garanteixen arribar a final de mes, visqui en solitud i esperi ajudes i serveis que arriben tard o quan arriben no són els adequats perquè la situació s’ha agreujat.

En definitiva, hem de saber reconèixer el potencial de les persones amb diversitat funcional i el valor de la gent gran perquè puguin viure els darrers anys de la seva vida amb la màxima autonomia personal, estima i dignitat possibles.

  • Dissenyarem polítiques de suport a l’autonomia de les persones, de suport a la gent gran que viu sola, i crearem serveis d’atenció integral entre tots els agents implicats que donin resposta a les necessitats de les persones grans sense plena autonomia i a les persones cuidadores. Vetllarem per uns serveis òptims d’atenció domiciliària i per la cobertura de teleassistència, especialment per persones soles majors de 85 anys i menors que presenten risc per malaltia, de manera que l’atenció domiciliaria arribi a tota la població.
  • Treballarem en col·laboració amb la Generalitat de Catalunya per construir una residència de gent gran amb centre de dia i pisos de serveis, així com per tenir més places de residència públiques a la nostra ciutat.
  • Demanarem a la Generalitat de Catalunya un estudi per valorar la demanda de serveis sociosanitaris i donar serveis a les persones que requereixen una llarga estada.
  • Crearem una comissió de l’Ajuntament amb l’objectiu de combatre la solitud en totes les etapes vitals i, alhora, fomentar el creixement personal, emocional i cultural mitjançant cursos, xerrades, tallers, etc.
  • Implementarem la creació d’aules d’extensió universitària a Mollet, iniciativa que ja han dut a terme moltes ciutats de la rodalia.
  • Crearem un ateneu per a tothom, amb cinema, sales de conferències, etc., per tal de fomentar la cultura i l’aprenentatge. Així mateix, potenciarem les activitats al carrer.

2.7. SALUT

Des d’Ara Mollet – ERC – MES defensem un model sanitari públic universal, equitatiu, de qualitat i finançat íntegrament a través d’impostos en tot allò que és essencial i que garanteixi el dret a la salut dels seus ciutadans i ciutadanes. Considerem que la protecció i la promoció de la salut és una prioritat bàsica, i per això és necessari un sistema de salut integral i proper que garanteixi la cohesió social, eviti les discriminacions, i sigui una eina cabdal de justícia social.

2.7.1. Un sistema integral de salut i social universal

Volem un Sistema Nacional de Salut centrat en la persona i públic, universal, equitatiu i integrat. Que garanteixi la qualitat, que sigui finançat amb recursos públics i orientat a preservar la salut I el benestar de la ciutadania. Un sistema en què la ciutadania es faci coresponsable de la seva salut, disposant de la màxima informació sobre el procés d’emmalaltir i que tingui la capacitat, si és possible, de decidir opcions terapèutiques que vol rebre fonamentades en l’evidència científica a nivell de resultats, de manera compartida amb els professionals sanitaris que l’acompanyin. L’equitat en l’accés al SNS és irrenunciable.

Un sistema que vetlli pels drets i deures de les persones ateses basats en els valors republicans, promovent l’atenció integral centrada en la persona amb un especial èmfasi sobre els col·lectius més vulnerables, les seves persones cuidadores i famílies.

2.7.2. Salut i societat

Els ajuntaments juguen una peça clau dins d’aquest model, especialment en les competències pròpies de salut pública, i tenen un paper fonamental en els àmbits de la promoció, i la protecció de la salut i la prevenció de les malalties.

Mesures:

  • Treballarem perquè es redefineixin els governs territorials de Salut per aconseguir una major capacitat d’incidència de l’administració local en la planificació, la gestió i l’avaluació dels serveis de salut a nivell territorial.
  • Treballarem i posarem les màximes facilitats perquè el Centre d’Urgència Primària (CUAP) que preveu obrir el Servei Català de la Salut al Baix Vallès s’ubiqui a Mollet. Els CUAP són serveis que ofereixen atenció en casos d’urgència de “complexitat baixa o moderada” que permeten reduir la pressió sobre els serveis d’urgència hospitalaris.
  • Impulsarem la construcció de noves residències, centres de dia i hospitals de dia públics i en règim de concertació amb la Generalitat, per part d’entitats i empreses, amb treball en xarxa amb els responsables de l’atenció sanitària i dels serveis socials.
  • Cal donar una millor informació de com utilitzar els recursos sanitaris existents i reforçar l’educació sanitària com a potenciadora de l’autonomia personal.
  • Reforçarem els programes de salut comunitària actuals, especialment els que afecten més a la salut i a la qualitat de vida d’adolescents i joves, encara que no exclusivament. Aquest són, preferentment, els d’educació sexual —incloent la diversitat sexual—, l’atenció a la planificació familiar, els programes de prevenció i informació sobre les MTS (Malalties de Transmissió sexual) i els programes de prevenció i informació sobre els trastorns alimentaris i la salut mental. També els programes de prevenció i informació sobre la drogodependència, l’alcoholisme i el tabaquisme.
  • Promourem l’activitat física i l’esport com a eina educativa de promoció de la salut.
  • Reforçarem els programes que afecten més especialment la salut i la qualitat de vida d’adolescents i joves, encara que no exclusivament. Aquest són, preferentment, els d’educació sexual –incloent-hi la diversitat sexual–, l’atenció a la planificació familiar, els programes de prevenció i informació sobre les malalties de transmissió sexual i els programes de prevenció i informació sobre els trastorns alimentaris i la salut mental.
  • Reforçarem els programes de prevenció i informació sobre la drogodependència, l’alcoholisme i el tabaquisme i altres hàbits no saludables.
  • Crearem un programa específic de la salut i la seguretat en el treball. La creació de programes de salut laboral són útils per tal de donar confiança i suport a empreses i treballadors.
  • Organitzarem xerrades informatives adreçades als pares i mares per oferir eines per educar en la salut els seus fills.

2.7.3. Salut pública

  • Fomentarem la creació d’una Xarxa Local de salut pública i comunitària amb la participació de tots els actors implicats.
  • Desplegarem i farem efectius els àmbits de responsabilitat en Salut Pública del municipi: aigües, zoonosi, manipulació d’aliments, epidemiologia, instal·lacions amb risc de legionel·losi, etc.
  • Millorarem els controls sanitaris i la informació sobre la distribució d’aigua per al consum humà.
  • Informarem de manera regular i rigorosa sobre l’estat de l’aire a la nostra ciutat i impulsarem de manera prioritària actuacions dirigides a disminuir el nivell de contaminació atmosfèrica.
  • Utilitzarem sistemes no contaminants per al control de la vegetació en els parcs i jardins, responsables amb les persones i el medi ambient, reduint l’ús de Glifosat.
  • Impulsarem que els criteris d’edificació i els materials de construcció siguin els adequats per evitar afectacions clíniques derivades dels “edificis malalts”.

2.8. PROMOCIÓ DE L’ESPORT. Motor de canvi, qualitat de vida

L’esport és un fet social sobradament conegut per tothom, però que també necessita gaudir del reconeixement social que mereix, pel paper que té com a motor de canvi i com a eina de millora de la qualitat de vida. L’esport també és un motor de canvi social, ja que permet enfortir la cohesió social de la nostra ciutat com a eina de socialització. És motor de canvi econòmic, amb capacitat de generar ocupació i riquesa, articulant un complex sector productiu i de serveis. L’esport també és un motor del teixit cívic i associatiu de Mollet, un teixit que no té comparació en quantitat i en extensió i que és la base de l’assoliment dels resultats esportius d’alt nivell de l’esport molletà.

Per tot això és cabdal potenciar l’esport educatiu, de salut i ciutadà, donar el suport que mereixen als clubs i a les entitats esportives de base i disposar d’unes instal·lacions esportives de qualitat.

2.8.1. L’esport en xarxa: els club i entitats

  • Promourem la igualtat de gènere en les entitats esportives. Potenciarem i treballarem perquè s’igualin les estructures femenines de les entitats que tenen secció femenina a les estructures masculines. En les entitats que no tenen secció femenina, ajudarem a crear-la. En les entitats únicament femenines, les potenciarem i les ajudarem a créixer.
  • Potenciarem els clubs i les entitats esportives de base com a element vertebrador de l’estructura esportiva de la ciutat. Garantirem que disposin del material esportiu necessari perquè puguin implementar programes esportius de qualitat.
  • Pel que fa a l’estructura de de les entitats esportives treballarem perquè en la distribució dels seus recursos econòmics prioritzin els seus equips de base, amb l’objectiu de potenciar la formació dels infants, i que per tant això acabi comportant que els primers equips tinguin un nombre important de jugadors “fets a la casa”. Actualment la majoria d’entitats no treballa en aquesta línia.
  • Incentivarem la constitució de nous clubs esportius per donar cobertura a l’activitat esportiva emergent en noves modalitats, així com recuperar modalitats esportives i els jocs tradicionals catalans.
  • Crearem el Consell de l’esport a Mollet , amb la participació de totes les entitats esportives federades, escolars i de lleure, per poder definir i avaluar de manera conjunta les polítiques esportives municipals. Amb la coordinació es podrien assumir conjuntament aspectes comuns de totes les entitats esportives: fer compres col·lectives, buscar patrocinadors, subvencions, assessorament de gestió esportiva i administrativa,… és a dir, mancomunar part de la feina administrativa dels clubs, una part que no aporta cap valor al club, però que és imprescindible.
  • Desenvoluparem espais virtuals, tant corporatius com a les xarxes socials, per a donar a conèixer l’oferta esportiva i les activitats organitzades pel teixit associatiu esportiu de la ciutat.

2.8.2. Promoció de l’activitat esportiva i dels valors que l’acompanyem

  • Obrirem les pistes i les instal·lacions esportives escolars a la pràctica esportiva de les entitats i de la ciutadania. Facilitarem l’accés a tota la població als equipaments esportius municipals.
  • Continuarem promocionant la pràctica esportiva de la gent gran, tant en els centres municipals com organitzant activitats físico-esportives als centres de gent gran.
  • Promocionarem la pràctica esportiva en família, de la gent gran, de les persones amb minusvàlues i en general, de totes aquelles persones amb dificultats personals i/o socials mitjançant programes específics.
  • Promourem campanyes que potenciïn la potent vessant educativa i formativa que l’esport té ens els nostres infants i joves. Impulsarem programes de valors en l’esport, enfocats als pares de l’esport base.
  • Treballarem per l’obertura d’un segon centre esportiu municipal, així com perquè les instal·lacions esportives de Ca n’Arimon obrin també els diumenges a la tarda.
  • Promourem l’extensió dels Jocs Esportius escolars a tots els centres educatius, procurant introduir altres esports a més del futbol sala actual, com el bàsquet, que ja hi havia estat, però també altres esports i activitats, voleibol, handbol, mini cursa per gallecs, etc.
  • Promourem activitats ciutadanes de promoció de l’activitat física i l’esport, com ara caminades o bicicletades populars.
  • Més enllà de la Festa de l’esport que ja es fa cada any, instaurarem la Setmana de l’esport per a tothom (Setmana de l’Activitat Física i la Salut).
  • Treballarem per difondre entre les entitats esportives i en general, unes pautes d’alimentació, sana i equilibrada per esportistes i infants en general, buscant el suport de fundacions que s’hi dediquen, com per exemple la Fundació Gasol.
  • Jugar a e-sports (jocs d’ordinador i videoconsola) és una pràctica que no deixa de créixer any rere any i a la qual la nostra infància i jovent hi dedica moltes hores. Per això és important conciliar els e-sports amb hàbits saludables i oferir formació (per exemple en forma de xerrades formatives) que ajudi a trobar aquest equilibri. Promourem l’establiment de competicions i lligues d’e-sports.

2.8.3. L’esport al carrer

Promourem la pràctica esportiva al carrer, que garanteix que tothom pot practicar esport I en democratitza la seva pràctica:

  • Crearem més circuits d’activitat física a l’aire lliure orientats a l’activitat física per a la gent gran, però també a la resta: Buscarem la millor ubicació per instal·lar-hi aparells per practicar Calisteina i Street Workout (disciplines esportives que es practiquen a l’aire lliure).
  • Circuits de running. Actualment a la ciutat hi ha moltes opcions per la practica del running. Caldria senyalitzar les rutes i adequar alguns espais per garantir la correcta practica esportiva i incentivar-la.
  • Dissenyarem una xarxa de circuits per a bicicletes segregats del trànsit de vehicles de motor per facilitar l’ús d’aquest mitjà de transport .
  • Procurarem adequar els terreny on s’hi practica esport (al parc de Bombers i al polígon de Can Prat) millorant-ne les condicions pel correcte funcionament esportiu de l’espai.
  • Desplegarem un pla de promoció esportiva als espais públics —places, carrers, circuits de salut urbans, etc.— en què es relacioni l’activitat física amb el coneixement del patrimoni natural, cultural i arquitectònic del municipi.

2.9. POLÍTIQUES PER AL RESPECTE ANIMAL

Una societat avançada respecta i dignifica els animals

Fins avui hem tingut unes polítiques municipals que han vist els animals (bàsicament gossos i gats) com un problema. Hi ha hagut campanyes municipals sobre els excrements (que efectivament són un problema) però mai campanyes de sensibilització en positiu (animals de companyia = socialització i millor qualitat de vida).

El diàleg amb el món animalista de Mollet ha estat poc fluid i sempre des de la desconfiança. No s’ha primat crear polítiques conjuntes i no s’ha confiat en un col·lectiu que està fortament organitzat i conscienciat.

Cal una nova cultura, instigada des de la institució, de l’estima i l’afecte als animals domèstics. Aquest canvi cultural ha de servir per entendre que com a societat els animals tenen un component de cohesió i de socialització molt important.

2.9.1. Respecte als animals

Treballarem per la dignificació i el respecte de la vida dels animals, amb qui compartim tant els espais urbans com els rurals o naturals.

  • Crearem una oficina/punt d’atenció de l’Ajuntament de Mollet pel benestar i respecte animal. Lloc d’informació, coordinació i d’atenció a veïns i veïnes per casos vinculats amb els animals.
  • Constituirem una nova Regidoria encarregada del Respecte als animals. Traslladarem la gestió dels animals domèstics de la Regidora de Salut a aquesta nova Regidoria í assignarem un tècnic responsable d’aquesta gestió.
  • Promourem programes educatius proteccionistes i de tinença responsable adreçats als escolars. Calen sinergies entre la societat i els animals domèstics:
    • Els animals entren a l’Escola. Incorporar tallers i programes educatius sobre els drets dels animals a les nostres escoles.
    • Activitats amb animals a espais com poden ser les residències de la gent gran o als instituts i escoles de discapacitats, ja que els beneficis del gaudi i de la tinença d’animals són molt grans. També de suport i ajuda a les famílies en risc de pobresa. (Hi ha experiències en aquest sentit molt interessants en altres ciutats).
  • Col·laborarem en l’organització d’una Fira Animalista Anual a Mollet (per exemple al Parc de Can Mulà) amb una data fixa.
  • Potenciarem i millorarem els espais per gossos al nostre municipi. Calen més espais per a gossos per poder córrer i estar amb altres gossos, que han de disposar dels serveis necessaris i d’una neteja periòdica per garantir-ne el bon estat. Hi ha la possibilitat d’espais que es poden cedir i cuidar de manera conjunta. Estudiarem també la possibilitat de crear espais comuns (a parcs o altres zones) on compartir espais entre persones i gossos.
  • Habilitarem un espai a la web municipal pels animals perduts i en adopció, per la normativa de tinença responsable, per consells, per contactes en cas d’urgència… Estudiarem incloure dins la programació de Vallès Visió i Ràdio Mollet programes de contingut animalista.
  • Incorporarem opcions d’alimentació vegetarianes i veganes als actes públics i als espais d’àmbit municipal. Educació, opció, varietat.

2.9.2. Tinença responsable

Elaborarem programes transversals per socialitzar la necessitat de l’adopció, el no-abandonament i la tinença responsable dels animals de companyia.

  • Calen campanyes públiques d’adopció dels animals; un treball conjunt amb veterinaris i entitats de la ciutat, promovent des de les vies de comunicació de l’Ajuntament de Mollet el respecte animals i les adopcions d’animals front a la compra. Promourem les adopcions dels animals abandonats o sense sostre de Mollet.
  • Destinarem els recursos econòmics fruit de la taxa d’inscripció al cens d’animals i de sancions per tinença incorrecta d’animals a la gestió dels animals domèstics de Mollet.
  • Promourem la identificació (implantació de xips) dels animals domèstics i les campanyes d’esterilització que en dificulten l’abandonament. Treballarem conjuntament amb els veterinaris locals per tal d’organitzar campanyes a preus econòmics per animals de propietaris censats a Mollet.
  • Coordinarem un treball conjunt de l’Ajuntament de Mollet, les forces de seguretat, agents cívics, bombers, personal sanitari, escoles i personal docent, personal de neteja, tècnics, associacions, voluntaris, etc. en el respecte animals i en el coneixement dels seus drets.
  • Jornades de formació.
  • Cal millorar i aplicar un protocol d’actuació clar de recollida d’animals perduts/abandonats i d’animals morts. La Policia ha de tenir lector de xips per poder avisar els propietaris.
  • Potenciarem i millorarem la gestió de les colònies urbanes de gats de carrer. Cal tenir polítiques de castració i de control sanitari i de seguretat d’aquestes colònies ja que d’aquesta manera es tornen colònies sanes. Cal tenir present i treballar al costat dels ciutadans que cuiden d’aquestes colònies.
  • Crearem un refugi d’animals perduts/abandonats/sense sostre a Mollet i promourem una xarxa de cases d’acollida d’animals perduts, abandonats o sense sostre.
  • Treballarem per la coordinació entre municipis propers d’un sistema de gestió dels animals perduts/abandonats/sense sostre.
  • Treballarem amb els veterinaris locals per la creació d’una xarxa de serveis socials per animals i les seves famílies.

2.9.3. Drets dels animals

Vetllarem pel compliment normatiu actual de la tinença responsable i dels drets dels animals.

  • Garantirem el benestar físic del animals i promourem el benestar psicològic dels animals. Cal una regulació específica a les ordenances municipals per sancionar a qui faci mal als animals, així com per prohibir els collarets amb punxes i el mal ús dels collars d’ofec.
  • Definirem un protocol d’actuació davant de possibles casos de maltractament animal.
  • Promourem el control ètic de la població urbana d’animals (cotorres, coloms, conills, rates, senglars, tudons,…)
  • Control i registre d’armes, llicencies i gossos de caça del municipi. Control d’aus de rapinyaires domèstiques, de caça il·legal amb paranys d’ocells i altres animals, així com de la cria il·legal i del comerç il·legal d’animals.
  • Inspeccions periòdiques i control de les botigues de venda d’animals i de les instal·lacions dels criadors autoritzats dins del municipi, i actuacions sobre les activitats il·legals. Estudiarem la prohibició de nova obertura de botigues de venda d’animals.
  • Prohibició de la venda ambulant d’animals al mercat setmanal o en qualsevol esdeveniment públic.
  • Prohibició de la utilització de qualsevol animal en espectacles, fires, mercats, circs,….
  • Prohibició de la caça en totes les seves vessants.
  • Garantirem el sacrifici zero als nostres veterinaris, als centres d’acollida d’animals vinculats al nostre municipi.
  • Promourem les botigues/negocis PET FRIENDLY davant del comerç que prohibeix l’entrada d’animals.
  • Treballarem la presència incontrolada d’animals als horts il·legals del nostre municipi.

3. DINAMITZACIÓ ECONÒMICA RESPONSABLE

Des d’Ara Mollet ERC – MES treballarem per assegurar que totes les persones puguin exercir el seu dret i deure al treball, digne i de qualitat, en especial les persones amb més dificultats per trobar feina. La gestió dels recursos públics, la reactivació econòmica, la creació de llocs de treball, el comerç de proximitat i la responsabilitat social de les empreses centren les propostes d’aquest capítol. Volem encaminar la gestió de l’Ajuntament cap a la Economia del bé comú, a partir de la Responsabilitat Social Corporativa.

3.1. ECONOMÍA URBANA

Mollet del Vallès s’ha de reinventar per a convertir-se en una ciutat més creativa, centrada en treure partit d’estratègies de futur ben definides. Un nucli de talent atreu més talent. Cal una comunicació constant i transparent amb tots els implicats (govern de la ciutat, empreses, associacions, grups de pressió i mitjans de comunicació) i una definició clara del projecte, dels seus objectius i dels seus reptes, que han de ser ambiciosos però assolibles.

Les nostres propostes revitalitzen la ciutat amb un ventall d’idees per a la creació d’ocupació a curt, mig i llarg termini. El programa econòmic d’Ara-Mollet ERC es caracteritza per la definició de polítiques econòmiques pragmàtiques, innovadores i realistes que permetin congeniar un pressupost equilibrat amb el desenvolupament de les polítiques municipals més adients per aconseguir una ciutat cohesionada socialment, que recuperi la vitalitat i l’optimisme, que aposti pel comerç de proximitat i sigui urbanísticament coherent.

3.1.1. Ocupació, empreses i emprenedors

El desenvolupament econòmic i social per aconseguir una millor qualitat de vida de les persones és un dels principals objectius que es fixa Ara Mollet – ERC – MES. Al segle XXI els esforços de les administracions s’han de centrar en facilitar la transformació de l’economia tradicional a una economia del coneixement i la sostenibilitat, entenent que la sostenibilitat és una gran oportunitat de transformació i d’innovació per a la majoria d’empreses. En aquest sentit promourem polítiques de dinamització de les activitats econòmiques del municipi, tot estimulant els sectors emprenedors i l’ocupació, però alhora vetllant perquè aquestes empreses incorporin la responsabilitat social.

  • Cal un diàleg constant entre Ajuntament, ciutadania, comerços i empreses, amb taules permanents de trobada i discussió amb tots els sectors.
  • Volem una ocupació de qualitat; cal potenciar les formes d’organització empresarial cooperativista i que creixin sectors clau de futur com el de la sostenibilitat o el de la cultura.
  • Promourem el Networking (treball en xarxa) empresarial entre les empreses ja existents en el teixit molletà.
  • Promourem la col·laboració entre comerços, reforçant les associacions de comerciants i concentrant la gran diversitat d’associacions per fer-les més útils.
  • L’urbanisme també és cabdal per definir i promocionar una o altra economia. Volem una ciutat amb barreja d’usos, on puguin conviure el residencial, el comercial i el productiu. Cal acabar de desenvolupar les operacions urbanístiques del casc urbà per donar-li un nou impuls. Cal dignificar, modernitzar i reactivar els polígons industrials i assegurar-hi serveis tant bàsics com la connectivitat, completant el desplegament de la fibra òptica.
  • Transformarem el polígon de Can Prat en un nou barri de Mollet, amb barreja d’usos i que es converteixi en un espai tecnològic i de futur per als nostres joves. Després de dècades amb un polígon desolat, és hora dinamitzar l’espai i enllaçar-lo amb la ciutat. Aquesta àrea avui desaprofitada i degradada s’ha de convertir en un dels motors de canvi de paradigma de la ciutat, en un projecte engrescador i de futur:
    • Possibilitarem nous llocs de treball, de valor afegit, que suposaran noves oportunitats per als nostres joves
    • Atraurem talent, tecnologia, creativitat i coneixement a Mollet
  • Potenciarem la tasca d’EMFO per a la formació ocupacional complementant-la amb vivers d’empreses, reconvertint propietats municipals en desús per a la creació de centres per tal d’allotjar inicialment els emprenedors en el procés de creació i iniciació dels seus projectes. Treballarem per millorar alguns aspectes de la feina d’EMFO:
    • Potenciar i millorar els estudis de mercat a l’inici de la creació dels comerços i empreses.
    • Promoure també feines de més qualitat i més qualificades. Actualment el model està molt encarat a feines poc qualificades.
    • Fomentar la creació d’empreses petites (10-15 treballadors) amb viver d’empreses, potenciant la responsabilitat social corporativa i la contractació local.
  • Fomentarem que les empreses compleixin amb la responsabilitat social corporativa. Premiarem les que millor servei donin amb un distintiu.
  • Establirem i mantindrem una comunicació directa amb les principals indústries i empreses ubicades al municipi, a fi de detectar possibles empreses en crisi. Donarem tot el nostre suport a les campanyes per evitar deslocalitzacions de les empreses existents; ens posarem al costat dels treballadors i treballadores en situacions de conflicte i farem de mediadors, si cal, en aquestes situacions.
  • Establirem negociacions amb les patronals empresarials i els sindicats per oferir meses de diàleg per implantar noves empreses als municipis amb ofertes de sòl industrial, amb incentius per a la industrialització de zones d’especial interès.
  • Adaptarem el Pla estratègic a la nova situació i als nous reptes que ens plantegem col·lectivament com a ciutat, establint mecanismes clars i oberts de seguiment i control dels objectius marcats.
  • Aprofitament dels actius municipals: tant la zona blava com el pàrquing Joan Miró són actius municipals que poden ajudar a promocionar les línies estratègiques, per exemple el comerç. Abonaments, preus flexibles i ofertes especials, per exemple als clients del comerç de proximitat.
  • Necessitem una administració eficient, que funcioni al ritme dels seus ciutadans. Reducció de la burocràcia innecessària i optimització dels processos administratius. L’Ajuntament ha de donar respostes ràpides, facilitar la vida dels seus ciutadans, no alentir i frenar.
  • Buscarem mecanismes (com una fira de Treball, per exemple) per connectar empreses/empresaris/comerços amb la gent que busqui feina o presentar projectes d’estudiants o empreses per a vendre el producte a empresaris.
  • Treballarem per posar en valor el treball de les dones donant visibilitat a les professionals i emprenedores i eliminant les desigualtats de gènere que es donen en l’àmbit laboral.
  • Promourem l’adopció de plans d’igualtat a les empreses del municipi.
  • Fomentarem i promourem de forma activa i prioritària el consum responsable i sostenible amb l’impuls dels productes de proximitat i quilòmetre zero, així com la garantia dels estàndards ambientals i socials en el mercat.
  • Potenciarem l’autoconsum d’energies renovables, regulant-lo a favor dels consumidors, les famílies i les empreses, i incentivant-lo en habitatges i centres de treball com a forma més neta, econòmica, sostenible i cooperativa.
  • Impulsarem i normalitzarem l’ús de clàusules socials en els concursos i processos d’adjudicació de contractes públics.
  • Incentivarem, mitjançant processos de contractació i compra públiques, empreses i organitzacions que es comprometin a millorar el mercat laboral tant pel que fa a l’estabilitat dels llocs de treball com pel que fa a la convergència dels salaris, contribuint a la dinamització de l’economia local.
  • Durem a terme programes de difusió de l’economia social i solidària per augmentar el grau de coneixement entre la ciutadania, com també els beneficis que s’extreuen per a les persones i per al territori.
  • Ajut al finançament. Cooperarem amb les entitats de banca ètica i cooperatives de crèdit a  l’hora de desenvolupar les activitats financeres de les institucions públiques.

3.1.2. Comerç de proximitat

Cal desenvolupar una estratègia enfocada al reforç del comerç de proximitat, ja que aquest model comercial té avantatges socials clares: a igual activitat econòmica, el model de comerç de proximitat és el que garanteix més llocs de treball. A més, el petit comerç acostuma a comprar a proveïdors locals o més propers, de manera que la riquesa generada reverteix a l’entorn proper i incentiva l’activitat econòmica local. Per tot això perseguirem de bastir una oferta comercial singular i atractiva capaç de ser competitiva, d’atraure i ser central en l’àrea del Baix Vallès.

  • Prioritzarem les botigues de proximitat i el Mercat Municipal abans que les grans superfícies. A la zona cèntrica l’associació i col·laboració entre comerciants hauria de permetre crear una mena de centre comercial obert. Per ajudar-hi crearem la figura del dinamitzador comercial, que tindrà la funció d’organitzar activitats per impulsar el comerç. També crearem un espai virtual que permeti els comerciants negociar millors preus i incentivar-los per a què arribin a rebre comandes conjuntes. Cal millorar i mantenir actualitzada la web del comerç molletà.
  • Estudiarem la prolongar l’activitat de la Fira d’Artesans del carrer Portugal amb iniciatives que propiciïn la instal·lació de tallers artesanals amb botiga. Reactivar els edificis en desús, a través de fórmules imaginatives com la masoveria urbana, i crear un espai de tallers artesanals que puguin utilitzar els ciutadans amb coneixements de les tècniques específiques.
  • Millorarem la qualitat del mercat setmanal afegint-hi senyalització i potenciant espais de productes ecològics i de proximitat.
  • Treballarem per què tots els barris tinguin com a mínim un eix comercial potent. Revitalitzar el comerç del carrer Berenguer III, un dels eixos comercials principals de la ciutat, sobretot a la part més propera a l’estació de França.
  • La vida al carrer ajuda al comerç; treballarem per generar trànsit de persones potenciant les fires al carrer i traslladant la fira d’antiquaris que ara es fa el diumenge a dissabte. Recuperarem la fira d’entitats.
  • Un nou carrer Vínzia. Volem un carrer per a les persones, generant un impuls del comerç i d‘unió entre barris. El carrer Vínzia és un important eix d’atracció i econòmic i volem donem valor al seu comerç. Pacificant el carrer, amb noves zones verdes i de passeig, que potenciï la connexió dels barris de Plana Lledó i de Can Borrell amb el centre.
  • Proposem donar un nou impuls a la IIla de Can Mulà. Aquest espai de comerços i restauració necessita un nou impuls i replantejament per tal de dinamitzar-lo. Comprarem l’espai dels antics cinemes i el convertirem en un centre cultural. Un nou espai públic, amb cinema, música i teatre que serveixi també per revitalitzar tota la zona.

3.2. POLÍTICA ECONÒMICA I PRESSUPOSTÀRIA

3.2.1. Els comptes municipals, transparents i inclusius

Tenim plena consciència que l’època de grans endeutaments per a grans projectes és història. Caldrà repensar la manera com es gestionen els actius municipals i estudiar minuciosament les despeses per tal d’alliberar fons per a projectes estratègics.

  • Hi ha un marge estret per incrementar els ingressos (increment d’algunes taxes de manera proporcionada als ingressos de cadascú, posada en valor dels residus municipals, agilització de la concessió de llicències…)
  • Es pot reduir la despesa estudiant la remunicipalització d’alguns serveis, elaborant un pla de migració al programari lliure Open Source de la ofimàtica corporativa, intentant posar en valor els residus municipals, racionalitzant l’externalització de tasques de l’Ajuntament i els càrrecs de lliure designació.
  • La reducció del deute s’ha de fer de manera gradual i coherent amb les necessitats de despesa del consistori.
  • Treballarem per la incorporació progressiva de la perspectiva de gènere als pressupostos públics.

Volem un Ajuntament de vidre, també pel que fa a finances i pressupostos municipals. Per això promourem:

  • Auditoria pública de l’estat actual de les finances del poble
  • Millorar molt la transparència econòmica de l’ajuntament, per exemple publicant a la web, a més del pressupost, el seu grau d’execució de manera trimestral, els sous dels responsables polítics i tècnics, els terminis de pagament i tipus d’interès de cadascun dels deutes bancaris, de proveïdors, les subvencions atorgades i el seu destí… També proposem crear una aplicació per a mòbil o tablet des de la qual es podrà consultar en tot moment el pressupost de l’ajuntament i el seu estat d’execució. També permetrà veure el cost de les principals obres de l’ajuntament així com el seu finançament i també el seu estat d’execució, les retribucions polítiques, etc.
  • Implicació de la ciutadania en l’elaboració dels pressupostos, decidint prioritats i ordenantles, aconseguint una incidència real. Es tracta que una partida dels pressupostos, per exemple lligada a la inversió en obra pública, es pugui elaborar a través d’un procés de decisió ciutadana que impliqui poder fer propostes i poder prioritzar-les. No volem una competició entre barris a veure qui té més vots per fer les obres al costat de casa, sinó un procés que permeti que la ciutadania en conjunt triï les obres més prioritàries. Cal que qui vulgui participar a la ciutat vegi i palpi el resultat de les seves aportacions per tal d’anar incrementant la cultura participativa. Els pressupostos participatius d’aparador, que s’han fet històricament a Mollet, o el recent Decideix 100.000, han desgastat el concepte. Cal tornar-lo a posar en valor i conquerir la confiança i complicitat ciutadana.

3.2.2. Fiscalitat: impostos i taxes

Volem dotar-nos d’un marc fiscal més simplificat, eficient i adaptat a les noves realitats econòmiques. L’actual marc normatiu definit a la llei d’hisendes locals resulta excessivament rígid i ens deixa escassa capacitat normativa als ajuntaments en àmbits tan sensibles com la fiscalitat. Malgrat aquestes rigideses, és important que esgotem tot el recorregut normatiu per intentar incloure elements de progressivitat (tarifació social) en figures com l’impost sobre béns immobles (IBI) , la taxa de residus, les taxes d’escoles bressol (on es va implantar un sistema progressiu el 2017), etc., i, a més, es dissenyin solucions imaginatives, per exemple, amb les bonificacions indirectes a l’IBI en forma d’ajuts vinculats a la capacitat econòmica.

Per altre costat, per la via de les taxes i preus públics cal abordar noves figures que permetin corregir, en part, les disfuncions existents en àmbits tan rellevants com l’energètic o el sistema financer, incidint en els beneficis que obtenen els grans oligopolis i les entitats financeres i destinant els ingressos a polítiques específiques per combatre la pobresa energètica o l’emergència d’habitatge.

Un altre aspecte en el qual exigim continuar avançant és l’ambiental, i fer-ho des de les diferents figures tributàries amb l’objectiu de fomentar i facilitar la transició cap a un model d’energia sostenible i respectuós amb el medi ambient. És cert que l’actual normativa estatal no ajuda (l’anomenat “impost al sòl” n’és un exemple), però malgrat tot els ajuntaments tenim un petit marge per bonificar l’ús d’energies sostenibles i afavorir aquesta transició.

L’objectiu de tot plegat ha de ser avançar cap a un model de fiscalitat progressiva, respectuosa amb el medi ambient i orientada a corregir desigualtats.

  • Avançarem en el model de fiscalitat progressiva en els impostos i desenvoluparem un model de tarifació social en taxes i preus públics amb l’objectiu de garantir la igualtat d’oportunitats en l’accés als serveis públics. Tindrem en compte les famílies nombroses i monoparentals a l’hora d’aplicar bonificacions i exempcions.
  • Aplicarem incentius fiscals a autònoms i empreses de nova creació amb l’objectiu de fomentar la creació de llocs de treball i revitalitzar el teixit econòmic de proximitat, millorant els incentius actuals.
  • Aplicarem incentius fiscals a ciutadania i empreses que es dotin de sistemes d’aprofitament d’energies renovables amb l’objectiu de facilitar la transició cap a un model energètic sostenible i desvinculat dels interessos dels grans oligopolis.
  • Dissenyarem mecanismes de col·laboració amb l’Agència Tributària de Catalunya amb l’objectiu de facilitar la coordinació en la lluita contra el frau fiscal, agilitzarem les relacions amb els contribuents i facilitarem la introducció de mecanismes fiscals vinculats a la capacitat econòmica.

3.2.3. Formes de gestió dels serveis públics

En el debat sobre la municipalització dels serveis sempre serem uns ferms defensors de la gestió pública, creiem que és prioritari recuperar el control en la gestió d’aquests serveis municipals, fugint d’aquelles formes de govern que opten sistemàticament per l’externalització i la pèrdua de control.

Si bé és cert que una manera de recuperar aquest control de la gestió és precisament mitjançant la internalització de serveis, també és veritat que una revisió a fons dels plecs de clàusules de les concessions de vegades també ens ha de permetre recuperar aquest control.

Des d’una òptica de responsabilitat, entenem que prèviament a adoptar un acord de canvi en la forma de gestió d’un servei cal realitzar una exhaustiva anàlisi tècnica i econòmica que determini els estalvis potencials, garanteixi la continuïtat laboral dels treballadors i sobretot posi l’interès general per davant de qualsevol interès particular.

En aquells serveis que no presta de manera directa l’Ajuntament, els plecs de clàusules del contracte han de servir perquè l’administració garanteixi unes condicions laborals dignes per als treballadors i treballadores de les empreses concessionàries i per avaluar el compliment dels estàndards de qualitat en la prestació d’aquests serveis.

  • Farem auditories de serveis públics (aigua, Ca n’Arimon, escombraries, Vallès Visió…) que permetin avaluar el correcte funcionament en la prestació dels serveis, el compliment de les condicions contractuals vigents i el marge per introduir eines addicionals de controls sobre els concessionaris.
  • Iniciarem processos d’internalització o municipalització de serveis quan, fruit d’una diagnosi tècnica i econòmica prèvia, comprovem que la prestació directa és la forma òptima per a la prestació d’aquell servei en el nostre municipi.

 

4. L’EDUCACIÓ I LA CULTURA DE CIUTADANS I CIUTADANES LLIURES I RESPONSABLES

4.1. EDUCACIÓ

Més educació, ciutadania més lliure

L’educació constitueix per a Ara Mollet – ERC – MES un dels principals eixos de la nostra acció política, amb un destacat valor estratègic dins del projecte global de construcció ciutadana i nacional. Una ciutadania més formada té més esperit crític i capacitat d’incidència sobre el seu entorn. El nivell d’estudis a la nostra ciutat és molt baix, i cal invertir aquesta tendència, reduint el fracàs escolar i recuperant els adults que tenen ganes de complementar i millorar la seva formació. Els ajuntaments hem de contribuir a estructurar un sistema educatiu propi, de qualitat i a l’abast de tothom, amb major capacitat de respondre als nous reptes educatius i socials des de la proximitat. L’escola pública és la millor eina que tenim per combatre les desigualtats i n’hem de garantir la qualitat i treballar per millorar-la.

  • Buscarem solucions a la davallada de la natalitat que està fent baixar dràsticament les inscripcions a la primària. Aquestes solucions han de permetre millorar la qualitat de les nostres escoles. No pot ser que el tancament de línies es produeixi només a l’escola pública. Necessitem elaborar una planificació pròpia liderada des de l’ajuntament, però comptant i acordant-la amb tots els agents involucrats (mestres, mares i pares, alumnes, sindicats…) que permeti aprofitar aquesta davallada per reduir ràtios i tenir més recursos a les nostres escoles. Lluitarem perquè el Departament d’Educació assumeixi aquesta planificació i la puguem implementar de manera conjunta.
  • Cal avançar en la coresponsabilitat entre l’administració educativa i els ajuntaments, bo i impulsant polítiques de proximitat que comptin amb un compromís real de les dues administracions. Cal buscar suports pel finançament de les escoles bressol o les escoles de música, imprescindibles per a la nostra ciutat, per tal de millorar els preus i fer-ho més accessible a la ciutadania.
  • Escoles obertes. Combatre el fracàs escolar vol dir donar oportunitats a tothom per sortirse’n. Potenciarem la implantació d’activitats de suport i reforç de l’aprenentatge a les nostres escoles per a les famílies que no es poden permetre activitats extraescolars. Ampliar l’horari de les escoles, centres cívics, biblioteca… amb l‘oferta de temes atractius que reforcin l’aprenentatge i les habilitats. Cal que recullin interessos comuns: esport, plàstic, musical… l’educació emocional com a base de l’aprenentatge. Reforç escolar portat per voluntaris.
  • La Biblioteca de Can Mulà, com a principal punt d’informació i accés a la cultura, ha d’estar oberta el màxim de dies l’any, reorganitzant el calendari de tancament i facilitant l’ús de les aules d’estudi per part dels estudiants de la ciutat. Millorar l’espai i que hi hagi una millor fons documental de llibres ja siguin específics de matèries concretes, etc. Treballarem per l’obertura d’una nova biblioteca a Mollet, imprescindible per poder tenir un servei de qualitat per a la ciutadania molletana. Es tracta d’un projecte previst fa molts anys al costat de la nova comissaria de policia, però que no s’ha executat. Ens comprometem a buscar suports de les administracions supramunicipals per poder fer realitat el més aviat possible aquesta nova biblioteca.
  • És necessari atribuir a les famílies un paper destacat en la millora del sistema educatiu. Fomentarem la creació d’Escola de mares i pares municipal, on compartir neguits i inquietuds i obtenir recursos per aquesta tasca tan difícil que és educar. A través de xerrades, jornades, cinefòrums… volem que hi hagi una educació 360º. el paper de les famílies i de l’entorn és bàsic per a la formació dels nostres nens, nenes i joves.
  • Crearem una xarxa optimitzant els espais de la ciutat amb les entitats culturals i de lleure i els mitjans de comunicació municipals com la ràdio i la televisió per fomentar el treball comunicatiu i el coneixement de la ciutat, establint projectes col·laboratius.
  • Impulsarem una borsa municipal de voluntaris amb gent de tot tipus d’edats i de tot tipus d’interessos que tingui per objectiu incrementar l’èxit educatiu dels infants a través del treball per la millora de la seva comprensió lectora, estimulant la lectura i adaptant les activitats als seus interessos. Aquests intercanvis intergeneracionals ens ajuden a fer ciutat.
  • Necessitem sortides laborals dignes per als nostres joves. Vetllarem per a què l’Administració educativa universalitzi els Cicles Formatius de Grau Mitjà, els Programes de Qualificació Professional Inicial i ampliï l’oferta dels Cicles Formatius de Grau Superior a la ciutat, atenent a les especificitats del nostre teixit productiu. Que hi hagi PFI municipals i que acabin tenint incidència a la mateixa població com agricultura ecològica, cuidadors, cuina, manipuladors d’aliments, etc. I treballarem per la creació de cooperatives municipals de gestió de menjadors escolars, de llars d’avis, etc.
  • Impulsarem la millora dels nivells educatius i formatius dels ciutadans i ciutadanes al llarg de la vida. Si fins ara, el sistema educatiu tradicional es basava en el concepte d’estudiar durant uns quants anys per tal de treballar tota la vida, ara el paradigma ha canviat, de manera que la continuïtat en l’activitat laboral exigeix una formació permanent. Cal dignificar l´actual Centre de formació d’adults, i intentar trobar una nova ubicació que li donés més visibilitat i millors instal·lacions.
  • S’han de superar les dinàmiques de fragmentació dels espais educatius i potenciar projectes comunitaris amb les famílies, el barri, els veïns, l’esport, l’espai púbic… que permetin un treball educatiu d’entorn. L’escola és un espai privilegiat, però no pot ser l’única institució sobre la que recaigui l’educació.
  • Mantindrem i millorarem l’oferta educativa i d’inserció laboral per a les persones amb discapacitat, l’Escola Municipal d’Educació Especial Can Vila, el Taller Alborada, el Centre Ocupacional del Bosc i el Centre de Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç (CDIAP), que ens distingeix d’altres municipis.
  • Posarem en marxa serveis d’orientació i finestreta única per a persones amb discapacitat i els seus familiars.
  • Horaris més racionals. La distribució horària actual, amb jornades partides que s’allarguen sovint fins al vespre, dificulta enormement la conciliació de la vida laboral i familiar, i repercuteix en l’educació dels nostres fils. Com a adherits a la Iniciativa per a la Reforma Horària que ja s’està debatent al Parlament, aplicarem a nivell municipal polítiques en aquest sentit, com estimular i impulsar polítiques de conciliació en les empreses del municipi.
  • Impulsarem l’aprofitament d’una masia de Gallecs per tal d’adequar-la i utilitzar-la com a Escola de Natura i Casa de colònies municipal de manera que es puguin celebrar unes colònies centrades en Mollet i el seu entorn. S’impartirien diferents tallers, ja siguin sobre Gallecs i el seu entorn natural, geològic i ecològic o sobre història, cultura o actualitat de Mollet. La gestió de la casa de colònies hauria de ser municipal. Així podrem promoure el molletanisme entre els mes joves i ampliar la seva cultura del poble.
  • Mantindrem i millorarem les beques de transport, menjador i ajuts en el primer cicle de l’educació infantil i obligatòria (de 0-18 anys) per a totes les famílies que ho necessitin.
  • Potenciarem i ampliarem els plans educatius d’entorn per contribuir a donar una resposta integrada i global a les necessitats educatives de tot l’alumnat, amb una atenció especial al més fràgil. Es tracta de concretar un pla estratègic que inclogui els agents socioculturals de la zona i mobilitzi tots els recursos possibles (institucionals, empresarials, esportius, artístics, entitats de lleure i totes les formes de voluntariat), per generar atractives dinàmiques locals a favor de l’èxit educatiu en totes les seves dimensions: personal, social, acadèmica i professional.
  • Potenciarem la figura dels educadors socials per tal de combatre l’absentisme escolar, la desafecció i l’abandonament.
  • Col·laborarem activament amb els centres d’educació secundària obligatòria del municipi en la cogestió i la implementació de programes de diversificació curricular, com a mesura d’atenció a la diversitat dissenyada per a l’alumnat que presenti dificultats generalitzades d’aprenentatge a l’ESO.
  • Treballarem per garantir que el pas d’infantil – primària – secundària sigui coherent i tingui una continuïtat en els projectes educatius dels centres.
  • Oferirem activitats educatives de lleure durant tot el període no escolar (estiu) per garantir que els infants tinguin accés a aquestes activitats fora de l’àmbit escolar.

4.2. POLÍTIQUES CULTURALS. GENERAR OPORTUNITATS PER A LA CULTURA

Tot i les dificultats econòmiques, una bona política cultural, coherent però incisiva, permet la vertebració social i la construcció nacional. La ciutadania del nostre país, tant a títol individual com col·lectiu, ha de poder accedir, dins del seu entorn social, als recursos culturals i la seva difusió. La cultura ens dona consciència de qui som i on volem arribar com a poble.

També volem promoure la transmissió de coneixement més enllà dels estudis reglats i aplicar l’esperit llibertari i popular del ateneus dels anys 30 que van singularitzar Catalunya davant del món.

Algunes de les nostres propostes són:

  • Perseguirem la creació d’una programació cinematogràfica estable, tot recuperant part dels antics cinemes de Mollet ubicats a l’Illa, com ja hem explicat a l’apartat de comerç del programa. Negociarem amb la propietat i amb una sala d’exhibició aquesta possibilitat, acollint-nos a la Llei del Cinema i concretament l’article 6.4, que fa referència a la creació de la Xarxa Pública de Sales d’Exhibició Cinematogràfiques. La programació estable podria combinar estrenes i cinema infantil amb cinema més de culte gestionat per entitats i població interessada. Procurarem crear o recuperar festivals i mostres de cinema com la Mostra de Cinema Asiàtic de Mollet o la Mostra de Mollet Ficció. Seria una manera de dinamitzar la zona de l’Illa de Mollet, i recuperar cinema de qualitat al centre de la ciutat, apostant per interactuar Administració, particulars i entitats del món del cinema de Mollet.

Un nou espai públic, que a més de cinema, contindrà música, teatre, exposicions… un lloc d’efervescència cultural que serveixi també per revitalitzar tota la zona.

  • Recuperem la masia de Can Ros. La masia de Can Ros ha de ser per al poble, en compliment d’un conveni amb la Generalitat de Catalunya el 1997 en que aquesta es comprometia a cedir l’espai de la masia de Can Ros a l’Ajuntament rehabilitant-lo abans. Volem que aquest espai esdevingui l’Espai Lliure de les Arts.
    • Reivindiquem el conveni segons el qual el Departament d’Interior ha de cedir aquesta gran masia a la ciutat de Mollet.
    • Una masia històrica que ha ser un nou pol d’atracció per a la ciutat de Mollet.
    • Un nou espai amb grans possibilitats per a la gestió cultural, associativa i de l’esport.
  • Impulsar la creació de la Universitat Lliure de l’Art i la Cultura (ULAC), un conjunt d’espais on la gent pugui intercanviar coneixements, de manera altruista i pel sol fet de voler aprendre.

Promoure també la seva autogestió, de forma assembleària, i poder assignar un tècnic de l’Ajuntament com a coordinador de l´espai. Ha de ser un espai on hi càpiguen tot tipus de disciplines i on hi hauria d’haver una formació constant i oberta de diferents matèries culturals: teatre, pintura, escriptura, escultura, cinema, dansa, fotografia, creació audiovisual, aprenentatge en noves tecnologies basades en el programari lliure, etc. A més de la formació, també caldria incentivar l’elaboració i producció de manifestacions artístiques i produccions culturals per ser després explotades a d’altres espais de la ciutat. Això serviria perquè la feina feta esdevingui després útil i exhibida i començar a posar les bases d’una futura indústria cultural molletana.

  • Crearem el Consell d’entitats culturals i de lleure amb dos objectius principals:
    • Gestionar i fomentar activitats, apropant-se a la ciutadania
    • Crear uns cicles culturals d’arts escèniques estable a Mollet.
  • Paral·lelament a tota aquesta tasca cal que s’emprin les noves tecnologies per tal de promocionar l’art i l’intercanvi entre els molletans. Un portal de cultura amb aquesta finalitat podria ser un dels temes imminents a treballar. A part de tenir la població de Mollet i la resta de pobles del voltant informats sobre actes, cursos, equipaments o dels nostres creadors, seria molt positiu que servís també de plataforma de les entitats que ofereixen projectes i espectacles, o per als artistes que vulguin una promoció exterior. Es tracta d’una porta oberta permanentment al ciutadà sigui d’on sigui i es trobi on es trobi.
  • Treballarem per una programació cultural estable al teatre municipal de Can Gomà i a d’altres espais de la ciutat, per exemple un cicle d’arts escèniques: Programació de teatre estable, Mostra teatre amateur i escolar, festival de curtmetratges, poesia, màgia, teatre, dansa, art i més exposicions.
  • Potenciarem els diferents espais de la ciutat repartits en els barris i en millorarem la gestió, i en crearem de nous. Volem descentralitzar els actes i pensar en un públic més ampli.
  • Millorarem la difusió de tots els actes que es fan per tal de que arribin al màxim de gent possible
  • Treballarem per apropar les entitats culturals i la seva tasca a la ciutadania. Fomentarem el treball en xarxa de totes les entitats i procurarem que no se solapin les agendes dels diferents actes.
  • Recuperarem el format de concurs per al disseny de la cartelleria de la Festa Major I d’altres esdeveniments de la ciutat
  • Revisarem la normativa per poder facilitar que hi hagi música en viu en els diferents locals de Mollet.
  • Crearem un òrgan que, juntament amb l’Arxiu Municipal, vetlli per no perdre el patrimoni oral de la ciutat. A partir dels testimonis de la gent que viu ara a Mollet, seria molt interessant per tal de saber què pensen i com parlen els molletans.
  • Promourem la campanya Aparadors culturals, per reutilitzar els locals comercials de planta baixa i amb aparadors buits. Potser ho estaran per molt de temps i aquests donen una imatge de deixadesa i de poca activitat. També hi ha molts artistes que no poden exposar la seva obra i als quals els agradaria fer-ho. Es tracta que des de l’Ajuntament posin en contacte propietaris de locals buits amb els artistes i que aquests hi puguin exposar la seva obra mentre el local en qüestió no sigui llogat per a una altra activitat. Una relació de simbiosi interessant.
  • Proposem l’estudi sobre la funcionalitat d’ús de les bodegues subterrànies que existeixen a Can Gomà, o part d’elles, per tal de poder-hi adequar un espai per a les arts escèniques I la música en un indret que un cop recuperat seria d’una singularitat excepcional.
  • Ens comprometem a donar un gir radical en la política entorn de l’edifici del Tabaran, per tal de ser fidels a la idea de recuperar-lo com a espai de la cultura i el debat molletà. És necessari que Mollet es doti d’un espai adequat al centre de Mollet, amb l’acústica i les condicions necessàries, per tal de fer espectacles de tot tipus de petit i mitjà format (amb una capacitat d’entre 80 i 120 persones). Després d’anys de deixadesa del govern municipal i de veure com s’enderrocava l’històric teatre, proposem recuperar almenys l’esperit de l’espai.
  • L’antic mercat municipal (Mercat Vell) és l’espai idoni per fer exaltació de propostes escèniques i culturals diverses, sobretot de les dels molletans i de la comarca. Una nova gestió per al Mercat Vell, al centre, com a punt d’ebullició ciutadana i associativa.
    • El Mercat Vell és un edifici de 1947, i avui un element d’identitat de Mollet.
    • És al centre i en zona de vianants: un espai idoni per ser central de la vida associativa.
    • Les entitats seran protagonistes de la nova gestió del Mercat Vell.
  • Les colles de Morats i Torrats han fet una gran feina per consolidar una Festa Major més autèntica i molletana. Cal desenvolupar un Espai de la Festa permanent i un nou model amb més protagonisme de les Colles, més pressupost i més inversió en creativitat. Mollet ha de ser un referent també per la seva Festa Major, que doni a la ciutat la personalitat que ens mereixem.

4.3. MITJANS DE COMUNICACIÓ

Mitjans de comunicació al dia

Crearem el Consell Audiovisual i de Premsa escrita de Mollet. Cal la creació d’un òrgan de referència dels mitjans audiovisuals i escrits per organitzar informació, fer recomanacions i suggeriments, vetllar per la pluralitat i la transparència dels mitjans públics i per les relacions entre l’Administració pública i els mitjans privats, entre moltes altres coses. Els objectius seran els següents:

  • Millorar la qualitat i la competitivitat dels operadors del sector a nivell local i comarcal.
  • Garantir i aprofundir en els drets fonamentals relacionats amb la seva activitat: llibertat d’expressió, dret a la informació, dret a la pròpia imatge, la intimitat i l’honor, llibertat de pensament, dret de rectificació, etc.

 

5. UN TERRITORI EQUILIBRAT I BEN CONNECTAT

5.1. TERRITORI I URBANISME

La ciutat de Mollet del Vallès, malgrat tenir un model territorial clarament definit que es fonamenta en el contrast entre la ciutat compacte i la l’espai agroforestal de Gallecs, és a dir, entre el buit i el ple, viu una situació d’estancament, de paràlisi o d’aturada en l’empenta o ritme renovador que tot espai urbà necessita mantenir per evitar la degradació o la pèrdua de qualitat de la seva trama urbana.

En quines dades ens fonamentem per arribar a aquesta conclusió?

  • Cap dels programes d’actuació urbanística (PAU) i alguns estant programats des del 1982 no s’han desenvolupat al llarg d’aquest passat mandat. Malgrat que totes aquestes operacions impliquen l’acord entre la propietat privada i l’administració, està clar que la manca de lideratge municipal ha generat que actuacions, que han de regular els aprofitaments privats per uns beneficis públics en forma d’espais verds, nous carrers o equipaments, segueixin dibuixades només al paper i, en conseqüència, la ciutat perd oportunitats de regeneració i millora. Aquesta realitat ha generat que diferents conjunts d’antigues fàbriques i tallers, com els que hi ha a la cruïlla entre els carrers Rafel de Casanova amb Fèlix Ferran, presentin un estat de degradació molt important o siguin solars buits, com és el cas de la Teneria.
  • El sector dedicat a activitats econòmiques de Can Prat segueix més buit que ple i aquesta és una altre oportunitat perduda per la millora de la ciutat.
  • L’entrada sud per l’Avinguda Burgos segueix pendent i continua oferint una llastimosa imatge de deixadesa, sobretot, si la comparem amb l’entrada nord per l’Avinguda Gaudí.
  • El barri del Calderí, que és la darrera operació urbanística de la ciutat, segueix encallada i, l’estat actual continua generant una sensació de desordre, producte d’una barreja d’usos i un enorme contrast entre la façana nord, ben ordenada i equilibrada entre espais públics i usos privats i, la façana sud que ens presenta una negativa imatge de provisionalitat i de manca d’ordenació. En l’últim ple de la legislatura s’ha aprovat inicialment una proposta d’ordenació d’aquest sector en forma de modificació del Pla general del 82 (planejament vigent allà a manca d’acabar la redacció del nou pla d’ordenació urbanística, POUM), a correcuita, sense cap debat ni consens previ i amb molts aspectes discutibles, com la concentració del comerç del sector en una nova gran àrea terciària o la superfície mitjana dels pisos que s’hi projecten, especialment petita sobretot en els que han de ser de protecció oficial.
  • Gallecs segueix sense tenir un Pla Especial aprovat que permeti treballar amb seguretat en la gestió de l’espai agrari, forestal i que reguli els diferents usos que es donen en aquest espai.
  • Aquesta situació de paràlisi té el seu reflexa en el creixement demogràfic de la ciutat que va arribar al seu màxim el 2008 amb 52.028 habitants i que des d’aquell any està en lleugera disminució ja que el 2018 la població era de 51.133 habitants. Tenir més o menys habitants no és cap problema. El drama són les poques llicències per rehabilitar habitatges plurifamiliars o sectors que porten aturats des de fa dècades. Aquesta dinàmica permet l’aparició d’activitats, sovint provisionals, que degraden l’espai urbà. Per exemple, la ubicació d’un pàrquing en superfície a la cruïlla dels carrers Jaume I cantonada Vidal i Barraquer no afavoreix la rehabilitació del centre històric de la ciutat, sinó que en perpetua la sensació de provisionalitat, en una ciutat on el model que es propugnava és que els cotxes s’han d’aparcar sota terra.

Per acabar-ho d’agreujar i producte de diferents sentències judicials, cal redactar un nou Pla d’Ordenació Urbana Municipal perquè el de 2005 va quedar anul·lat per una sentència judicial. Per tant, al llarg dels propers tres anys seguirem sense tenir un document que estableixi quin és el futur urbà del nostre territori. Afortunadament ja s’ha adjudicat a un gabinet d’arquitectes la redacció d’un nou POUM que es desenvoluparà al llarg del proper mandat.

Per tant, és en aquest àmbit en que el programa electoral s’ha de posicionar a partir dels següents eixos:

  • Cal que el procés sigui transparent i participatiu i que la informació i les reunions també es produeixin a nivell de barris.
  • Cal abordar, amb la participació de la propietat, el replantejament dels PAU per tal de ferlos viables i reals.
  • Cal incorporar al debat del POUM la ordenació del sector del Calderí, amb una aprovació inicial precipitada (per motius electoralistes) just abans d’aquestes eleccions municipals, que té marge per ser reoberta. Creiem que en l’últim gran sector urbanitzable que li queda a la ciutat per desenvolupar necessitem el màxim consens i un model coherent, que asseguri la connexió del nou barri amb el teixit urbà existent i que garanteixi que no sigui un barri únicament residencial.
  • Cal promoure la rehabilitació estructural d’antics edificis.
  • Desenvolupar un pla de millora de les façanes dels edificis més antics.
  • Cal veure en la zona de Can Prat la possibilitat de que neixi un nou barri amb una barreja d’usos a l’estil del districte de Barcelona 22@ i assegurar la connexió, com a mínim per a vianants, entre aquesta zona i el casc urbà. Els cotxes poden entrar i sortir pels dos extrems.

Tal com dèiem en el programa electoral del passat mandat: Volem crear una nova àrea de centralitat metropolitana, que ha de ser el gran espai de futur de la ciutat. Aquesta proposta per Can Prat es fonamenta en l’enorme accessibilitat que té aquest espai, en la forta centralitat dins l’àmbit metropolità i en els importants buits que presenta, actualment, aquesta zona. La idea és fer d’un problema una oportunitat i convertir aquest espai en una zona que presenti una màxima barreja d’usos i que aposti per atreure centres de creativitat. Aquest espai és la darrera oportunitat que té la nostra ciutat per fer quelcom diferent. Evidentment que el planejament d’aquest espai ha d’estar sotmès als vincles imposats pels riscos naturals i tecnològics.

Caldrà treballar en la dignificació de l’espai públic en general, afectat per la manca d’inversió i manteniment que s’ha produït des de l’inici de la crisi econòmica:

  • Encara tenim moltes voreres no accessibles a Mollet i aquesta situació millora molt lentament. Localitzarem totes les vorers (menys d’1,5 m de pas lliure) i establirem una planificació en els propers anys per anar ampliant aquestes voreres o fent carrers de calçada a un sol nivell amb prioritat per als vianants, de manera que en un termini màxim de 10 anys tota la ciutat sigui accessible.
  • Alguns parcs infantils, així com alguns paviments de la ciutat estan en una situació de degradació per manca de manteniment. Treballarem planificadament per anar posant el dia totes aquestes deficiències.
  • Dignificarem l’entrada sud de la ciutat, l’avinguda Burgos, l’única pendent de transformar i modernitzar. L’entrada a Mollet des de Barcelona ha de ser atractiva i amable; reurbanitzem l’espai, l’avinguda Gaudí ja es va reurbanitzar fa anys amb èxit. Incorporarem un carril-bici d’entrada a Mollet, més zones per a vianants i més arbrat. S’han de preveure espais d’aparcament dignes per veïns i visitants
  • L’estació de Mollet – Sant Fost, és una de les principals portes a la nostra ciutat i també ofereix una imatge francament millorable que cal dignificar:
    • L’Estació de Sant Fost és el lloc per un es mouen més persones: 9.000 cada dia; la potenciarem com a estació intermodal d’intercanvi del tren amb el bus, la bicicleta i el cotxe.
    • Dignificarem l’espai al voltant de l’Estació, més amable amb les persones. El barri de l’Estació de França tindrà un nou espai verd i de passeig, que donarà continuïtat al carrer Francesc Macià.

5.1.1. Gallecs

L’espai de Gallecs ha de continuar essent un espai productiu agrícola, un refugi de flora i fauna i una zona de lleure per la nostra població. Gallecs és un espai únic situat enmig de la plana vallesana de caràcter principalment agrícola. Aquest espai manté el típic paisatge vallesà de mosaic agroforestal malgrat la seva proximitat a la gran ciutat i necessitat de terrenys a depredar.

La seva història es remunta més de 30 anys enrere quan la dictadura franquista va expropiar més de 1000 hectàrees per acabar desenvolupant una gran ciutat en aquests terrenys ubicats entre diferents municipis. La lluita social ha estat clau per evitar aquesta gran urbanització i mantenir l’aspecte actual de l’espai. Amb l’arribada de la democràcia els terrenys van passar a ser propietat de l’Institut Català del Sòl (INCASOL) que ha anat negociant de manera unilateral amb cada un dels ajuntaments implicats. D’aquesta manera ha aconseguit urbanitzar una gran extensió de terrenys generant contrapartides als diferents municipis que mai han mostrat una posició unitària.

35 anys més tard presentem una proposta unitària i de futur amb caràcter supramunicipal sobre aquest espai. Una proposta consensuada entre les seccions locals d’Esquerra dels municipis que compartim Gallecs, amb la col·laboració de les entitats socials organitzades per protegir aquest espai. Aquest fet històric es plasmarà en les següents actuacions una vegada Esquerra governi als diferents ajuntaments dels municipis de Gallecs, sempre de manera conjunta i negociada davant la Generalitat de Catalunya.

  • Qualificarem els espais lliures com a sòl no urbanitzable per facilitar la inclusió d’aquests en el PEIN, com ara Can Banús, els Pinetons o la Riera Seca.
  • Seguirem exigint l’aprovació del Pla Especial de Gallecs que permeti l’ordenació dels usos
  • No volem cap infraestructura més a Gallecs.
  • Ampliarem la participació i transparència dels òrgans del Consorci de Gallecs.
  • Potenciarem la comercialització dels productes agraris de proximitat de Gallecs als diferents municipis de l’entorn.
  • Millorarem i dignificarem els accessos des de cada municipi a Gallecs.
  • Instarem a la Diputació de Barcelona a incloure Gallecs a la Xarxa de Parcs Naturals
  • Exigir a la Generalitat de Catalunya la inclusió de Gallecs a la Xarxa Natura 2000.

5.1.2. Lourdes

El barri de Lourdes, per la seva situació singular, enganxat a la trama urbana de Parets, sovint queda al marge del que passa a altres barris i els seus veïns se senten molletans de segona. Per tal d’evitarho estudiarem crear-hi una figura de descentralització, per exemple una junta de veïns que esculli un representant al capdavant per tal de representar els seus interessos davant l’Ajuntament.

5.1.3. El Baix Vallès

El Baix Vallès és la nostra comarca natural. La proposta d’Ara Mollet – ERC – MES és impulsar la creació d’una realitat jurídica però, sobretot, dotar-la d’operativitat i d’un pla de treball.

És vital que Mollet lideri aquest projecte des de la generositat i que exerceixi de capital d’aquesta realitat baixvallesana. La mancomunitat del Baix Vallès ha de servir realment per optimitzar els recursos públics oferint serveis conjuntament i compartint recursos municipals. Hi ha molts serveis impossibles de sostenir per les poblacions més petites de la zona que en canvi sí que els són viables compartits amb les poblacions més grans com Mollet, que alhora se’n beneficiarien compartint les càrregues econòmiques que actualment han d’afrontar en solitari. També és una oportunitat de compartir experiències exitoses d’idees innovadores o fracassos que no cal repetir.

La idea és que es pugui fer un seguiment dels resultats de la mancomunitat que n’incentivi la millora constant. Es podria celebrar una conferència anual on es presenti l’acompliment dels objectius proposats en mancomunar serveis i es proposin nous objectius per a l’any següent.

Quan es pugui comptar amb una institució consolidada que uneixi esforços, les negociacions amb la Generalitat i l’Estat comptaran amb un interlocutor amb més força a l’hora de defensar interessos comuns.

5.2. MOBILITAT

El caràcter compacte de la trama urbana afavoreix que una part molt important dels desplaçaments interns es faci a peu. Aquesta realitat cal potenciar-la amb la peatonalització de nous eixos i amb la creació d’itineraris que uneixen els punts neuràlgics de la ciutat (Ajuntament, Hospital, Centres d’atenció primària, escoles…) amb les zones verdes, que són un altre dels grans actius. Aquesta línia d’actuació s’hauria de complementar amb:

  • Enllaçar els itineraris peatonals urbans amb els camins de Gallecs i amb el camins naturals de segueixen els cursos fluvials.
  • Continuar treballant per la pacificació dels carrers (o zones 30) que no formen part de la xarxa principal, els carrers per a les persones-
  • La millora dels carrils bici, que ha de deixar de ser peces inconnexes i convertir-se amb veritables eixos vertebradors i connectar-los amb els camins del Besòs, riera de Caldes i Tenes.
  • Revisar l’itinerari i el funcionament del bus urbà, estudiant la implantació del bus en sentit invers, el bus a demanda al barri de Lourdes i treballant per l’ampliació dels servei als diumenges.

Respecte a la circulació de vehicles privats cal millorar el punts de congestió actuals i potenciar:

  • Augmentar els punts de recàrrega dels cotxes elèctrics.
  • Promoure entre la ciutadania altres fórmules per gaudir d’un cotxe privat: Car-sharing, carpooling, compartir vehicles elèctrics (Som mobilitat), etc.
  • Continuar sol·licitant la supressió del peatge de l’autopista C-33

Pel que fa al ferrocarril cal continuar insistint en la urgent necessitat d’acabar la remodelació de les estacions i sobretot, en el desdoblament i soterrament de la línia R3. També sol·licitar que els trens regionals tinguin parada a l’estació de Mollet-Sant Fost.

5.3. ENERGIA

L’eficiència energètica, les energies renovables són dos elements cal·lus per promoure un model mediambiental sostenible, integral i innovador. Per aconseguir aquests dos grans objectius, és a dir, millorar l’eficiència energètica del sistema urbà i fomentar l’ús de les energies renovables tant des de l’administració pública com des de les activitats i habitatges privats, promourem les següents iniciatives:

  • Elaborarem, un pla local d’estalvi i eficiència energètica. Les experiències municipals indiquen que tant abasten el sector públic com el privat (comerços, per exemple), mitjançant la introducció de mesures de foment com ara auditories gratuïtes, fins i tot amb plans d’ocupació local per a la formació de personal tècnic que pugui efectuar aquestes tasques.
  • Elaborarem un mapa local de potencial energètic renovable, per conèixer les potencialitats de cada municipi, prioritzant l’aprofitament solar i l’aprofitament de la biomassa.
  • Elaborarem un pla de millora de l’enllumenat públic per a la reducció de consum energètic i completar l’adaptació a la Llei de contaminació lumínica. Millorarem la il·luminació dels passos de vianants, actualment deficient en molts casos.
  • Fomentarem la construcció d’edificis municipals amb criteris ambientals —bioclimàtics i de funcionalitat. Promourem modificacions en les instal·lacions municipals per anar incorporant criteris de sostenibilitat.
  • Incrementarem les bonificacions de l’impost de circulació als vehicles que consumeixin exclusivament o prioritàriament energies renovables.
  • Fomentarem, mitjançant subvencions directes o bonificacions de l’impost d’obres, la incorporació d’energia solar tèrmica en els habitatges i les activitats econòmiques.
  • Promourem les cobertes fotovoltaiques sobre equipaments públics o sostre de promoció pública —habitatges o polígons—, mitjançant la fórmula de lloguer de sostres, extensiu a sostres privats.

5.4. HABITATGE

5.4.1. El dret a l’habitatge digne

El dret d’accés a l’habitatge és una peça clau de l’Estat del Benestar. Tan important per a les persones com ho puguin ser la sanitat, l’educació, les pensions o la dependència.

Des d’Ara Mollet ERC – MES, defensem que l’habitatge és una peça fonamental en la configuració de l’espai cívic. L’accés a un habitatge d’acord amb l’evolució de la renda de les famílies ha estat una de les principals preocupacions ciutadanes en els anys de la bombolla, que els plans d’habitatge no van resoldre. I, en l’escenari post-crisi, evitar l’exclusió social residencial derivada dels desnonaments ha de ser la principal prioritat de qualsevol política d’habitatge.

L’habitatge s’ha convertit més en un bé que en un dret, i són moltes les famílies que han estat o poden ser desnonades en els propers anys; per això, per a Esquerra Republicana l’acció principal des dels ajuntaments ha de ser la de vetllar per l’habitatge de les famílies que poden perdre’l i actuar fermament contra els desnonaments exprés, perquè l’habitatge és un dret i una necessitat i no un valor de mercat.

Cal doncs, dedicar especial atenció a l’habitatge protegit i concebre’l com un estoc social al servei de diverses generacions. És estratègic, ateses les dificultats locals, invertir en la compra de sòl i col·laborar amb la creació d’un mercat secundari d’habitatge protegit, sense que s’incorpori al mercat de renda lliure. I és imprescindible que la renda de lloguer de l’habitatge protegit no superi el 30% de la renda familiar.

Cal potenciar, a més, una nova activitat econòmica fonamentada en la rehabilitació i la renovació, per aconseguir la millora de les prestacions dels edificis, la protecció del patrimoni, la gestió racional del parc d’habitatges i l’eficiència energètica.

  • Ampliarem el parc d’habitatge de lloguer social tant de NOVA CONSTRUCCIÓ com buscant mecanismes per mobilitzar habitatges desocupats mitjançant:
    • Protocols per sancionar els habitatges buits de manera injustificada.
    • Convenis amb la SAREB per la cessió habitatges desocupats pel lloguer social.
    • Convenis de cessió amb l’Agència de l’Habitatge de Catalunya.
    • Programa de mediació pel lloguer social a través de la Oficina Local d’Habitatge
    • Incentivant la posada en lloguer d’habitatges privats
  • Potenciarem els mecanismes per evitar pèrdues d’habitatge i donar el màxim de resposta en cas que aquestes es produeixin:
    • L’Ajuntament ha de fer de mediador amb les entitats financeres per evitar els desnonaments
    • Esgotarem tots els mecanismes que ofereix la Llei 24/2015 i la legislació vigent en general per a garantir-ho.
    • Cal mantenir i millorar l’actual Servei d’Intermediació en Deutes de l’Habitatge (SIDH)
  • Donarem sentit i regularitat a la Taula per a l’habitatge, que s’ha de convertir en un veritable espai de trobada entre la institució i la ciutadania organitzada, com la PAH, per garantir un diàleg fluid i per trobar espais de col·laboració.
  • Mobilitzarem l’habitatge buit davant l’ampliació desmesurada del parc d’habitatges. Elaborarem protocols municipals i comarcals d’inspecció i detecció d’habitatges buits així com el protocol sancionador corresponent per a mobilitzar l’habitatge buit.
  • Garantirem el compliment del mandat de solidaritat urbana (15 % del total del parc d’habitatge destinat a polítiques socials en 20 anys).
  • Ampliarem el serveis i els tipus de resposta a la manca d’allotjaments (Xarxa d’Habitatges d’Inserció).

5.4.2. El pla local d’habitatge

El pla local d’habitatge és l’instrument adient per al desenvolupament d’una política d’habitatge en l’àmbit local.

Una vegada aprovat, és rellevant per a l’actualització del pla, la creació d’un observatori local d’habitatge actualitzat semestralment, que permeti conèixer l’evolució del mercat de sòl i de l’habitatge, de renda lliure i de lloguer, amb informació de preus, transaccions, superfícies, esforç familiar… així com totes les dades de necessitats d’habitatge, trams de renda, gènere, franges d’edat, i famílies en risc d’exclusió residencia.

  • Cal revisar el Pla Local d’Habitatge, aprovat el 2010 i que ha quedat desfasat. El Pla vigent preveia que el 2016 s’haurien construït 780 pisos amb algun règim de protecció i estem a anys llum d’aquesta xifra. El Pla Local d’Habitatge és l’instrument adient per al desenvolupament d’una política d’habitatge a nivell local, inclou la diagnosi de la situació de l’habitatge a la ciutat i les necessitats i els programes a desenvolupar de manera coordinada amb els plans urbanístics. Una vegada aprovat és important la creació d’un observatori local d’habitatge actualitzat semestralment, que permeti conèixer l’evolució del mercat de sòl i de l’habitatge, de renda lliure i de lloguer, per poder anar actualitzant el Pla.

5.4.3. Altres mesures

  • Impulsarem amb incentius fiscals i ajudes la rehabilitació i renovació del parc d’habitatges, per tal de millorar el màxim les seves prestacions. Potenciem doncs, una nova activitat econòmica fonamentada en la rehabilitació i la renovació, per aconseguir la millora de les prestacions dels edificis existents, la protecció del patrimoni, la gestió racional del parc d’habitatges i l’eficiència energètica.
  • Vincularem les polítiques d’habitatge amb l’ordenació de l’espai públic i la prevenció de la pobresa energètica.
  • Promourem i col·laborarem en iniciatives que tendeixen a frenar l’especulació, limiten el lucre i promouen l’habitatge social, l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús o la masoveria urbana.

5.5. SEGURETAT I PROTECCIÓ CIVIL. SEGURETAT INTEGRAL. MUNICIPIS SEGURS

La concepció republicana de la seguretat, en un sentit ampli, consisteix a fer compatible el dret a viure amb seguretat i el dret a la llibertat, garantint que la vida de la ciutadania es desenvolupi en un entorn de pau i convivència que faciliti la resolució dels conflictes preferentment per mitjà de la mediació i que opti per la coacció quan la resta de recursos hagin estat ineficaços.

Més llibertat és més seguretat, quan sabem trobar l’equilibri entre tots dos aspectes. Però també més cobertura de les necessitats bàsiques de les persones, la reducció de les desigualtats de gènere i més confiança en el bé comú signifiquen més seguretat. En aquest sentit, la despesa social hauria de tenir consideració d’inversió en seguretat i, per extensió, en convivència. Entesa d’aquesta manera la seguretat, des de l’òptica republicana, és un aspecte que es treballa de manera transversal en el conjunt de les polítiques públiques, i especialment en l’àmbit municipal.

La seguretat és un element vertebrador de les societats actuals i són molts els prismes des dels quals s’ha de concebre per posar-la en valor com a principi republicà. Avui aquests prismes s’han ampliat i, quan parlem de seguretat, ens referim al mateix temps a la sensació de seguretat, la percepció social del risc i la globalització de la sensació d’inseguretat. Per encarar aquests nous reptes, tenim present que el contrari d’inseguretat no és seguretat sinó convivència.

La convivència és fonamental per concebre un espai cívic equilibrat; l’actitud cívica i l’espai compartit són inherents a l’actual estat del benestar. Treballarem la convivència a l’espai compartit amb la mediació com a eina prioritària i no convertirem els problemes derivats de la convivència o de l’incivisme en problemes de seguretat.

La constant evolució socioeconòmica de la societat i la seva extraordinària complexitat han provocat que els reptes de la seguretat s’hagin ampliat força. Són moltes les formes en què s’expressa el risc i l’amenaça, tantes com les oportunitats que sorgeixen del treball amb les comunitats, i les seves ciutadanes i ciutadans, que són clau per fer-hi front. En aquesta nova realitat, complexa i diversa, emprendrem noves polítiques, profundament republicanes, que avancin cap a un nou concepte: la “coproducció” de seguretat. És una oportunitat de crear marcs compartits entre els diferents ens administratius, i polítics també, i la ciutadania, de forma que les dinàmiques de treball situïn els diferents actors implicats en pla d’igualtat, allunyant-se de la visió clàssica, classista i masclista, de la gestió pública i política.

Pel que fa al sentit estricte de la seguretat ciutadana i la protecció civil, els municipis tenen competències respecte:

  • Els espais públics.
  • L’ordenació i regulació del trànsit de vehicles i persones a les vies urbanes.
  • La cooperació en la resolució dels conflictes privats, quan siguin requerits a fer-ho.
  • L’exercici de les funcions de policia administrativa en el compliment dels reglaments, ordenances, bans, resolucions i d’altres disposicions i actes municipals.
  • La protecció de les autoritats de les corporacions locals i la vigilància i custòdia dels seus edificis.
  • L’exercici les funcions de protecció civil i de la prevenció i extinció d’incendis.
  • La protecció del medi ambient, la salut pública i el subministrament d’aigua i l’enllumenat.

Tot i això, l’àmbit de la seguretat en sentit ampli, com ja hem dit, és transversal i és present en moltes accions de la gestió municipal. Les polítiques públiques no poden actuar com a compartiments estancs; les ciutadanes i ciutadans no es volen relacionar així amb les institucions perquè no gestionen la seva vida d’aquesta manera. Per tant, planificarem i actuarem globalment amb una atenció especial a les interrelacions que hi ha entre els diferents àmbits. Impulsarem un model de seguretat integral

La protecció dels col·lectius més vulnerables, dels minoritaris i dels minoritzats; la lluita contra la violència de gènere; la prevenció de la radicalització violenta; l’aprofundiment en la cultura de la prevenció i de l’autoprotecció, i l’aprofitament de les oportunitats que ofereixen les TIC, són alguns dels reptes en els què ens implicarem.

5.5.1. Prevenció i ciutadania

  • Crearem una Regidoria de drets civils, com a potenciació de polítiques de garantia i defensa dels drets de les persones, prenent com a base metodològica la mediació.
  • Incorporarem programes de detecció i lluita contra la violència masclista i la violència en l’àmbit de la família.
  • Prioritzarem l’atenció personalitzada a les víctimes i la formació específica dels professionals.
  • Crearem un programa de prevenció contra el racisme i la xenofòbia.
  • Impulsarem un programa de prevenció de la radicalització violenta.
  • Iniciarem un programa d’informació ciutadana en seguretat a les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC).
  • Impulsarem programes de prevenció de l’abús de l’alcohol i les drogues especialment per col·lectius vulnerables.
  • Farem un protocol d’actuació i intervenció multidisciplinari sobre les conductes incíviques.
  • Revisarem les normatives i ordenances municipals per a la tinença d’animals domèstics i animals potencialment perillosos, de forma que vetllin pel dret dels animals i que garanteixin que les persones propietàries les coneguin i apliquin adequadament.
  • Promourem la coresponsabilitat de tots els àmbits de la gestió pública en les polítiques de seguretat amb la creació de taules de treball transversals.

5.5.2. Atenció a col·lectius més vulnerables

  • Redactarem i implementarem un protocol d’actuació per l’atenció de víctimes de col·lectius vulnerables
  • Establirem una xarxa de camins segurs, sense accidents, per a persones amb mobilitat reduïda que permeti l’adequació del ferm, els pendents, les baranes, les rampes, els passos de vianants i la neteja d’obstacles de qualsevol tipus en aquests recorreguts.
  • Crearem un protocol d’actuació davant les violències sexuals en espais públics d’oci.
  • Delimitarem i protegirem els parcs infantils perquè els nens i nenes no hagin de compartir espai amb animals domèstics, i que dificultin la interacció d’aquests amb qualsevol tipus de vehicle.
  • Redactarem i implementarem un protocol de detecció de la infància en risc.
  • Promourem una xarxa de camins escolars segurs.

5.5.3. Coproducció i participació ciutadana

  • Implementarem la coproducció de la seguretat com a pedra de toc de la nova cultura de seguretat.
  • Fomentarem noves formes de participació ciutadana en les campanyes de conscienciació amb la implicació de referents veïnals.
  • Promourem la coresponsabilitat amb la figura de l’agent veïnal en tasques de prevenció i detecció de riscos, però també en la promoció de la convivència.
  • Crearem del consell de seguretat local i les assemblees de seguretat de barri amb la participació del teixit veïnal i social.
  • Establirem la convocatòria d’una junta de seguretat local participativa amb una periodicitat mínima d’un cop l’any.
  • Verificarem que els procediments administratius s’apliquen correctament i la tramitació de les denúncies i actes aixecades per la policia local segueixen els conductes establerts, de manera que es garanteixi l’eficàcia dissuasiva i es preservi el principi d’autoritat de les actuacions policials.
  • Impulsarem el servei de mediació comunitària en coordinació amb la policia municipal, per atendre conflictes veïnals i altres alteracions de la convivència.
  • Impulsarem el pacte ciutadà a l’entorn de la concurrència pública i l’oci nocturn.

5.5.4. Policia

  • Crearem la policia de barri o de proximitat per fer un treball comunitari i de mediació al carrer, per afavorir el coneixement de l’entorn veïnal i per incrementar la percepció de seguretat i afavorir-ne una gestió més eficient.
  • Establirem protocols d’actuació a la policia municipal per a fenòmens derivats de la convivència, l’espai públic i el civisme, en coordinació amb la resta d’operadors de seguretat locals per evitar diversitat de criteris d’actuació.
  • Promourem la implicació i el treball conjunt de la policia municipal amb la resta de serveis municipals.
  • Implementarem la resolució INT/1431/2017 sobre uniformitat de policies locals a Catalunya.
  • Fomentarem la formació i el reciclatge dels agents de la policia municipal
  • Donarem sentit a la segona activitat en funció del know how de cada agent: tothom pot ser útil si es fomenta les habilitats individuals. La segona activitat no ha de suposar un arraconament per raó d’edat.
  • Establirem auditories funcionals i estratègiques a la plantilla de la policia municipal per optimitzar els recursos humans i operatius.
  • Incrementarem la coordinació entre la policia municipal i els Mossos d’Esquadra, en el marc de les juntes locals de seguretat, i avaluarem conjuntament els programes de prevenció i coordinació en matèria de seguretat.
  • Fomentarem aquesta coordinació amb l’ús d’eines informàtiques, de treball, de consulta i de comunicació comuns entre tots dos cossos.
  • Impulsarem i reforçarem les juntes locals i regionals de seguretat, i garantirem la presència i la direcció funcional de les alcaldies en aquests òrgans.
  • Potenciarem les meses de coordinació operativa com a corretges de transmissió derivades dels acords de les juntes de seguretat local.
  • Garantirem la participació del món local en la planificació operativa i en l’assignació i aprofitament de recursos policials i d’emergències de caràcter supralocal.
  • Elaborarem un manual de bones pràctiques i cartes de servei en l’actuació de la policia local.
  • Elaborarem pla de seguretat local.

5.5.5. Gestió de la mobilitat i la seguretat viària

  • Revisarem el pla local de seguretat viària.
  • Promourem el pacte juvenil de prevenció dels accidents de trànsit.
  • Emprendrem polítiques de prevenció amb el jovent i l’oci.
  • Impulsarem un pla local de millora de punts negres i punts conflictius per millorar la seguretat viària.
  • Millorarem la mobilitat dels vianants i del transport públic
  • Senyalitzarem la xarxa viària per facilitar l’ús de la bicicleta
  • Impulsarem i reforçarem els programes d’educació viària a les escoles, amb la implicació de la policia municipal i altres agents de la comunitat.
  • Remodelarem el parc d’educació viària
  • Establirem controls d’alcoholèmia i drogues periòdics i coordinats amb els Mossos d’Esquadra.

5.5.6. Protecció Civil

  • Crearem l’oficina tècnica de protecció civil
  • Revisarem i implementarem el pla municipal de protecció civil
  • Realitzarem simulacres de ciutat
  • Elaborarem i donarem a conèixer el mapa de riscos de Mollet
  • Elaborarem i implementarem protocol d’actuació per a esdeveniments en els principals espais utilitzats de la via pública
  • Revisarem i implementarem els plans d’emergència dels edificis municipals
  • Redactarem els criteris de seguretat per a esdeveniments públics
  • Dotarem protecció civil de sistemes tecnològics moderns de comunicació, detecció I gestió d’emergències.
  • Potenciarem el funcionament de la Comissió Municipal de Protecció Civil
  • Fomentarem la participació ciutadana i el voluntariat en els plans de protecció civil; l’agrupació de defensa forestal i voluntaris de protecció civil, garantint que la seva participació es desenvolupi amb les condicions formatives i de recursos materials adequades.
  • Potenciarem l’Associació de voluntaris de protecció civil, formant-la i dotant-la per al seu correcte funcionament i activitat.
  • Emplaçarem als voluntaris de protecció civil a una nova seu, que es dotarà de tot aquell material indispensable per a realitzar amb garanties i seguretat les seves actuacions.
  • Vetllarem per què el parc de bombers disposi dels recursos necessaris.
  • Elaborarem i implementarem campanyes de sensibilització sobre conviure amb el risc.