Quan es cou algun projecte ciutadà a Mollet, l’Oriol López sempre hi és. Té una capacitat innata d’engegar projectes i fer que rutllin. Al 2008 la secció local tenia una vintena de militants, avui en té prop d’un centenar; l’Oriol hi té molt a veure. Actualment Ara Mollet aspiren a l’alcaldia per millorar la vida de la ciutadania i garantir que ningú no es quedi enrere.

El passat mes de juni vas fer 40 anys. Aquesta fet ha canviat el teu compromis amb el servei públic?

Fer 40 anys suposa que pots mirar endavant i enere amb molta calma i tranquil·litat. O sigui, mires enrere i veus tot un trajecte; la vida personal, social, cultural i política que has fet i mires endavant i encara hi veus un gran futur. A més, quan tens nens petits te n’adones que fins ara lluitaves, militaves, en un compromís de millorar les coses. I ara hi ha un plus, tenir infants a casa et fa veure i lluitar pel futur d’una altra manera. Els 40 és una gran edat per dedicar el temps a la política.

Després de mitja legislatura substituint a en Xavier Fenosa i d’una de sencera sent el portaveu del grup més petit del ple de Mollet, quina valoració en fas d’aquesta darrera legislatura?

Vaig començar fent sol de regidor, després vam ser dos amb la Marta Vilaret, que ara té unes grans responsabilitats també al partit i que continua fent de regidora d’Ara Mollet-Esquerra, i després l’any 2015 va arribar el gran triomf electoral en què vam obtenir cinc regidors, una cosa que ningú no s’imaginava. Ara anirem a aconseguir-ne més i a guanyar les eleccions.

Sobre aquest últim mandat, que ja estem acabant, jo diria tres coses.

En primer lloc, el 2015 vam estar molt a prop del canvi, però no el vam assolir. Nosaltres i Canviem Mollet sumàvem 12 regidors i amb 13 ho haguéssim pogut fer, però el PDECat no ho va veure clar i no va ser possible. Però la possibilitat del canvi continua en la mentalitat de molta gent al carrer.

En segon lloc, el grup municipal que vam confegir continuava una feina que començà entre el 2009 i 2010. Un projecte municipal on ha arribat la gent de Solidaritat i la gent del PACMA. Després la coalició amb Moviment d’Esquerres i el suport de molta gent independent.

I per últim, hem treballat insistentment per explicar a la població que, si algú vol un canvi després de 32 anys, només hi ha una possibilitat: que nosaltres guanyem les eleccions.

Ara mateix, quina és la situació de la ciutat de Mollet?

Tenim una ciutat aturada. Això seria el resum, i no només ho pensem nosaltres, és la percepció majoritària de la gent i de les entitats. La gent concep que fa molts anys que tot és molt semblant, que no canvia res. No tenim pla d’ordenació urbanística per errors del govern, tenim una situació econòmica molt dolenta, que fa que no hi hagi inversions. Tenim un govern sense cap projecte de futur. Això és el pitjor; pots tenir pocs diners, però si tens un projecte de futur, pots salvar moltes coses. Tenim un govern que fa molts anys que no fa polítiques perquè Mollet assoleixi la capitalitat al Baix Vallès. No mira pels 130.000 habitants del seu entorn, que són els que potencialment poden gaudir del comerç i els serveis, fer esport, consumir cultura a Mollet. Per tant, la situació avui és que no vam materialitzar el canvi el 2015, ni el 2017 quan ho vam tornar a intentar buscant la complicitat d’altres forces polítiques. Primer CiU i després Canviem Mollet no van estar a l’altura i no han volgut que la ciutat faci el tomb. I encara tenim Ciutadans i Partit Popular donant suport al govern del PSC i nosaltres ens veiem amb l’obligació d’oferir a la ciutadania de Mollet una opció de futur perquè hi hagi un canvi.

“Si es vol un canvi després de 32 anys, nomes hi ha una possibilitat: és Ara Mollet ERC – MES”

Quins són els reptes que té la ciutat per sortir d’aquesta dinàmica negativa que descrius?

Per començar, a Mollet li cal un impuls de l’economia urbana. Fa molts anys que es fa política-aparador al voltant de la indústria i el comerç, però és fa molt poc per atraure inversió i talent. Li cal, sobretot, un impuls en una zona que està dibuixada però que no està desenvolupada -ni se’n parla- que és la zona de Can Prat, que té unes potencialitats enormes. Hi ha una idea inicial que la Rambla passi el Besòs i arribi a Can Prat. També hem de mirar Can Magarola, l’altre espai de teixit industrial molt deteriorat i deixat. L’altre repte que hem d’afrontar és com revertim la situació d’estancament cultural, econòmic, d’oci per al jovent i esportiu més enllà de les entitats del ram. Per afrontar això, Mollet té una cosa que altres ciutats no tenen: les 130.000 persones que viuen al voltant de Mollet que haurien de poder venir a la ciutat. Però això vol dir creure-s’ho i fer polítiques no d’esquena als altres municipis com s’està fent fins ara. Exercir la capitalitat també vol dir treballar en col·laboració amb els municipis de l’entorn. I la darrera pota dels reptes pendents; l’educació i la cultura com a pilars fonamentals del futur.

Mollet necessita posar l’educació i la cultura en el lloc que mereixen. Per què no hi ha la festa de la cultura a Mollet i hi ha altres tipus de festes com la de l’esport, que és fantàstica? En l’àmbit de l’educació hem d’aconseguir salvar el tradicional divorci entre empreses, universitats, formació a les escoles i ajuntaments i ser una ciutat pionera en aquesta reconciliació. Cal un ajuntament molt més obert. Per exemple, al darrer Ple ens trobàvem que una entitat volia parlar i no podia. Vam haver de fer una moció perquè pogués parlar. Cal molta obertura, moltíssima. També tenim el repte de la joventut, la gran oblidada. Hem d’obrir les polítiques i fer-les transversals a la joventut d’aquest poble. El jovent de de la ciutat necessita poder viure a Mollet, poder tenir un espai digne per treballar, poder viure en un habitatge assequible i tenir espais d’oci i de cultura on es puguin desenvolupar.

Ho has comentat a l’entrevista i ho vas afirmar a l’acte Ciutats republicanes, ciutats de progrés al barri de Can Borrell. Deies que la candidatura que encapçales guanyarà el 2019, què et fa estar-ne tan segur?

Em fa estar-ne tan segur haver treballat durant molt de temps i, fer-ho sobretot, al carrer. Si trepitges el carrer i parles amb gent, te n’adones que als qui els eres indiferent, ara creuen que allò que estàs fent és important i creuen en tu. Apuntem cap a una candidatura molt transformadora, republicana, d’esquerres i municipalista, molt local, molt molletana.

Aquesta descripció de transversal o transformadora és fàcil de dir, però quan portes 8 o 9 anys treballant-ho, acaba sent una realitat per la ciutadania i no només una cosa que es diu.

Quan guanyes credibilitat te n’adones que pots fer una candidatura amplíssima, no només amb la gent d’Esquerra Republicana o d’Ara Mollet que està al nostre voltant, sinó amb gent de Moviment d’Esquerres o amb gent d’altres partits, d’altres agrupacions o d’altres sensibilitats de l’esquerra que ens donarà suport. Te n’adones que la candidatura pot ser molt potent.

Més enllà d’això una cosa que per nosaltres és importantíssima –a part del programa i de les idees que puguis aportar- és tot el projecte Som Barris, al qual Esquerra Republicana nacional ens ha ajudat a sistematitzar.

Aquest projecte entronca amb la nostra visió de ciutat: mirar la ciutat des de Gallecs a l’Estació de França i del Calderí a Lourdes, per projectar-la cap al futur. És per això que hem creat set seccions de barri, on la gent del nostre projecte municipal treballa des de les problemàtiques concretes del seu territori. Això ens dóna credibilitat, obertura i ens permet trencar pors i tabús.

Quan Esquerda Republicana de Mollet decideix fa dos anys treballar des dels barris, també decideix que, d’una manera oferta, sense complexos, si cal, farà campanya en castellà. I si cal, la farà en guaraní, en àrab o en amazic.

Com és aquesta candidatura que s’està preparant?

És una candidatura en què dels 10 primers llocs potser hi haurà només quatre militants d’Esquerra Republicana. És un Acord Municipal on hi haurà gent de Moviment d’Esquerres, hi haurà gent del món associatiu, gent que la seva llengua principal i d’ús habitual és el castellà.

Hi haurà persones molt diverses, de moltes sensibilitats. Allò que sempre es diu i és difícil de posar en pràctica; “farem una candidatura el més semblant possible a la gent del lloc on vius”, crec que aquest cop ho podrem afirmar amb més fermesa. Haurem pres l’exemple de Sant Vicenç del Horts en aquest fet i en molts d’altres.

“Tenim una ciutat que es pot convertir en un molt bon lloc per viure-hi i podem fer molt bona reina d’ara endavant perquè el futur pels nostres fills i filles sigui molt millor. El futur és nostre.”

Parlant de Sant Vicenç del Horts, més concretament del seu gran exalcalde d’Esquerra Republicana, l’Oriol Junqueras. Fa poc el vas poder veure a Lledoners. Com va ser l’experiència?

Jo no havia entrat mai a una presó. Quan una persona pensa en una presó, pensa amb molta foscor. Quan vaig ser amb l’Oriol i amb en Raül Romeva em vaig endur una lluminositat brutal. És veritat que per entrar a la presó passes moltes portes i controls, però al seure amb ells dos t’omples d’una joia immensa. Veus realment que els seus valors són brutals, forts com roures.

T’expliquen i t’escolten i acabes veient que l’Oriol Junqueras té un lideratge que difícilment cap partit de Catalunya té. Tot i la seva situació de presó continua dient que ens hem d’obrir, que hem d’abraçar tothom, que una cosa són els dirigents polítics que ens han portat dins la presó i han pegat al nostre poble i l’altra cosa són els votants, que per diferents coses els han acabat votant. Alguns per por.

Aquell vespre ens va dir; la República no és només d’aquells que l’hem lluitat fins ara sinó que la República serà del 80 o 90 per cent de la població catalana compromesa amb els drets civils. Aquesta és la gran tasca que pot fer Esquerra Republicana. Com diu en Joan Tardà, si cal, serem els camàlics de la història.

Li vaig veure a l’Oriol el pes del fil roig dels 87 anys d’història d’Esquerra Republicana. Ell era allà i abans d’ell Macià, Companys, Irla, Tarradellas. També, Heribert Barrera, Víctor Torras, Carod-Rovira, Puigcercós. I ara amb la Marta Rovira. És tot un bagatge, un llegat. Però quan veus Oriol Junqueras a la presó dient estimeu a tothom, abraceu a tothom, integreu a tothom, la República és de tothom, la veritat és que se’m van humitejar els ulls al comprovar aquest compromís tan generós i sincer.

Perquè vols ser alcalde de Mollet?

Una part del meu passat és de Mollet de tota la vida, per part materna. Per part paterna no, el meu pare és de l’Aragó i va venir de petit a Barcelona i després a 13 anys a Mollet. Cadascú s’estima el lloc on neix, a mi em van ensenyar-lo a estimar. I quan em vaig fer més gran, implicat al món associatiu, vaig aprendre que hi havia gent que s’interessava per la cultura local i nacional. Que hi havia gent que lluitava socialment per la salut, l’educació… O lluitava per tal que la gent nouvinguda dels barris hi visqués dignament.

Tot això em va començar a agradar. Després va arribar el compromís polític a través de l’Entesa per Mollet que em va fer entendre que hi havia altres realitats de l’esquerra. Allà vaig comprovar que Esquerra Republicana era una esquerra amb components molt radicals per les qüestions socials. M’estimo Mollet i m’ho passo bé fent coses pel poble.

M’agrada veure com la gent, a través d’entitats o en projectes personals, culturals o empresarials, treballa pel poble, i tinc moltes ganes de fer-ho amb tots ells des de l’Alcaldia. Tenim una ciutat que es pot convertir en un molt bon lloc per viure-hi i podem fer molta feina d’ara endavant perquè el futur pels nostres fills i filles sigui molt millor. El futur és nostre.