La xarxa de Rodalies i els serveis de mitja distància són clau per a la mobilitat diària del país; en plena emergència climàtica, permetre que es generi aquesta constant desconfiança i aversió cap al sistema de transport públic és una irresponsabilitat. Els durs efectes de la vaga, convocada justament per exigir millores i per garantir els drets laborals dels treballadors i treballadores de Renfe, van ser només la punta de l’iceberg del que porten anys patint els usuaris d’aquest servei per la desinversió crònica de l’Estat Espanyol en la xarxa i la seva mala gestió.

L’any 2010 la Generalitat va assumir responsabilitats de supervisió en virtut del que havia de ser el traspàs de la competència, sota una titularitat atorgada per l’article 169 de l’estatut, encara que amb dos anys de retard. El Govern de Catalunya va assumir la gestió dels trens (horaris, freqüència de pas, tarifes i informació als usuaris). La titularitat, gestió i explotació de la infraestructura d’estacions, vies i andanes, però, va seguir en mans d’Adif, l’empresa pública que depèn del Ministeri de Foment. De fet, l’operadora del servei ha quedat condicionada a un senzill conveni amb la pròpia Renfe-operadora i qualsevol opció de millora horària ha sofert constantment les limitacions d’una infraestructura àmpliament afectada per una desinversió i manca de manteniment per part del Ministeri de Foment (Adif).

Sense un contracte de servei adequat, sense els traspassos econòmics anuals previstos a la comissió mixta des de fa més de 10 anys, amb una governança de la Generalitat sobre l’operadora obligada a passar pel Ministeri, sense un conveni que obligui a complir el Pla de Rodalies, i amb una inversió en la infraestructura, per part d’Adif, inferior al 15% del previst, el traspàs de Rodalies a la Generalitat va ser i continua sent una ficció absoluta. Un despropòsit, doncs, que la ciutadania catalana pateix cada dia amb greus conflictes en la seva mobilitat quotidiana, que té com a resultat la desconfiança dels usuaris en el transport ferroviari pels seus retards constants i la sobreocupació en hora punta. També l’increment de l’ús del vehicle privat i, per tant, les emissions.

Durant la recuperació progressiva de la pandèmia de la Covid-19 el servei es va prestar sense control d’aforaments en andanes ni vagons. Durant el darrer any algunes línies, com la R3 (L’Hospitalet – Puigcerdà), han sofert reducció de freqüències amb alguns trens eliminats de forma fixa de l’horari diari. Pel que fa a la inversió, dels 4.300 milions previstos en el Pla Rodalies 2008-2015 només se’n va executar un 13%. D’aquesta quantitat, el 60% es va gastar en el nou accés a l’aeroport del Prat. El 2014 es va batre un mínim històric, amb 34 milions. El març de 2017 el Gobierno del Estado va prometre 4.000 milions per millorar el servei, però des d’aquell any només se n’han invertit 264. El 48% de les inversions en trens de proximitat ha recaigut a la Comunitat de Madrid, i només un 16% a Catalunya.

Una altra problemàtica són els constants retards del sistema de Rodalies. Així, mentre que a Ferrocarrils de la Generalitat o al Metro de Barcelona la puntualitat assoleix un valor del 99%, Renfe amb prou feines arriba al 94% per al servei de rodalies, i encara sense tenir en compte com a retards els inferiors als 15 minuts. A més hi ha també altres problemes endèmics a afegir com són les poques millores en la pròpia flota de trens i en les estacions de Rodalies, encara amb nombrosos passos a nivell, i amb múltiples punts negres en matèria d’accessibilitat, que dificulten el transport a les persones amb mobilitat condicionada, els cotxets d’infants, la intermodalitat en bicicleta.

És urgent i imprescindible rescabalar la inversió pendent i garantir una gestió real i integral del servei per part de la Generalitat, des de les tarifes, el funcionament dels trens, la informació, l’estat i millora de les estacions i, evidentment, també la resolució de qualsevol conflicte laboral. És l’única solució perquè les necessitats de les usuàries siguin garantides amb responsabilitat de gestió i un servei i una infraestructura adequada.

Per tots aquests motius, el Grup Municipal d’Ara Mollet-ERC-MES proposa l’adopció dels següents ACORDS:

PRIMER.- Exigir al Govern de l’Estat l’execució urgent de la inversió infraestructural pendent a tot el sistema ferroviari català per assolir una xarxa de qualitat, complint els terminis del Pla de Rodalies i afegint-hi les millores necessàries per incrementar la capacitat i seguretat de la xarxa, millorar la integració urbana, renovar el parc mòbil, augmentar l’accessibilitat, adequar estacions i, en general, totes les eines d’atenció a l’usuari.

SEGON.- Instar al Govern de l’Estat a completar íntegrament el traspàs del Servei de Rodalies i les infraestructures d’aquest servei, amb el compromís de l’Estat de la transferència del dèficit tarifari per tal de poder-lo gestionar directament.

TERCER.- Instar a totes les administracions a treballar en la línia dels objectius de desenvolupament sostenible 2030 i de la mitigació dels efectes del canvi climàtic, amb accions per incrementar l’ús del tren en detriment del vehicle privat.

QUART.- Demanar al Govern de la Generalitat i al de l’Estat que totes les inversions ferroviàries al conjunt de Catalunya es prioritzin tenint en compte les necessitats d’equilibri territorial del país i segons els plans específics de mobilitat, les taules de mobilitat territorials, els projectes de tren-tramvia plantejats per a nuclis urbans i els desplegaments pendents de xarxa ferroviària a comarques.

CINQUÈ.- Demanar al govern de la Generalitat que, una vegada assumit plenament aquest

servei, elabori un pla de gestió que elevi l’estàndard de prestació del servei de Rodalies per proporcionar un servei de qualitat i atractiu per a les persones usuàries.

SISÈ.-  Instar al Govern de la Generalitat a desplegar completament durant l’any 2022 la T-Mobilitat, aconseguint una millora de les tarifes de transport públic amb criteris d’equitat i justícia social i afavorint l’ús del transport públic.

SETÈ.- Comunicar aquest acord a tots els grups polítics del Parlament de Catalunya i del Congrés dels Diputats, al Departament de Polítiques Digitals i Territori, al Ministeri de Foment i difondre’l a la ciutadania.