L’actual estructura territorial consta de diferents nivells d’administració que tenen assignades competències pròpies i per tant han d’assumir despeses, però en canvi es troben limitades per la banda dels ingressos per un model de finançament autonòmic i local clarament insuficient i per una normativa bàsica que limita l’autonomia financera de CCAA i ajuntaments.

A priori, la lògica del model de finançament és que les diferents administracions han de tenir garantit el principi de suficiència financera. És a dir, que amb els recursos provinents del model de finançament més els ingressos propis han de poder finançar les necessitats de despesa derivades de les seves competències. Doncs bé, si en condicions normals ja es compleix més aviat poc, en un context de recessió econòmica sobtada, provocada per una pandèmia mundial, és evident que aquest principi de suficiència financera es trenca completament i en aquest cas es fa necessari recórrer a mecanismes excepcionals per poder ajustar els recursos a les necessitats. És a dir, cal recórrer als mercats financers per finançar els dèficits, traslladant les actuals càrregues a exercicis futurs.

Aquí és on ens trobem que la pròpia estructura del model de finançament fa que només l’Estat disposi de les eines necessàries per finançar aquest dèficit a llarg termini, restablint així el principi de suficiència financera per al conjunt de les administracions. Si bé l’Estat va articular un mecanisme en favor de les CCAA, probablement insuficient, en el cas dels ajuntaments no va transferir ni un euro addicional al que ja estava previst abans de la pandèmia. Això malgrat s’havia compromès inicialment a transferir un fons COVID de 5.000 milions d’euros. Així doncs, els ajuntaments han hagut d’assumir una caiguda dels ingressos propis, particularment de taxes i preus públics, alhora que han incrementat la despesa social i han destinat recursos al teixit econòmic davant la inoperància de l’Estat.

Ara en canvi ens trobem que, sense haver transferit un euro addicional als ajuntaments per preservar el principi de suficiència financera, l’Estat començarà a reclamar les liquidacions del model de finançament del 2020, és a dir, la diferència entre allò que va transferir en base a les previsions d’ingressos prèvies a la pandèmia i el que efectivament va ingressar per les grans figures tributàries com són l’IRPF, l’IVA o Societats. És a dir, que a la pràctica l’Estat ni tan sols estaria assumint el dèficit resultant de les seves pròpies figures tributàries, sinó que en part l’estaria traslladant directament als ajuntaments. La Federació de Municipis ja ha avançat que serien al voltant de 3.000 milions d’euros el que haurien de retornar els ajuntaments.

Sí bé aquesta lògica del model de finançament és aplicable en un context de reducció d’ingressos fruit del cicle econòmic, en el qual les diferents administracions poden fer ajustos progressius dels seus comptes, entenem que en cap cas ha de ser aplicable en una situació d’excepcionalitat com la que encara estem transitant i que requereix de disposar del màxim de recursos per abordar les conseqüències socials i la necessària i urgent recuperació dels sectors econòmics. Limitar-nos a una aplicació estricta del que recull el model de finançament condemnarà els ajuntaments a aplicar retallades immediates sobre els seus pressupostos, cosa que xoca frontalment amb el consens polític de que cal afrontar aquesta crisi amb una recepta ben diferent al que es va fer a la crisi del 2008 i que ens va condemnar a una recessió estructural que es va allargar en el temps. Si bé en la crisi iniciada el 2008 es va fer un primer intent de polítiques expansives, de seguida l’Estat va imposar una austeritat extrema que va endarrerir la recuperació econòmica. L’austeritat ja no ha de ser una opció i seria deslleial imposar-la a la resta d’administracions.

En la mateixa línia de donar continuïtat a polítiques expansives que acompanyin i reforcin la reactivació econòmica, i davant l’anunci de la Comissió Europea de mantenir suspès el Pacte d’Estabilitat, és imperatiu que l’Estat Espanyol prorrogui la suspensió de les regles fiscals i que ho faci amb la màxima celeritat per facilitar una òptima planificació de cara al pressupost 2022 que ja estan treballant els ajuntaments.

Atès que els ajuntaments estan donant resposta des de la proximitat a les necessitats socials sorgides de la pandèmia.

Atès que els ajuntaments també ha patit una reducció del seus ingressos propis, particularment de taxes i preus públics.

Atès que el govern de l’Estat no va complir amb la seva promesa de transferir un fons COVID de 5.000 milions en favor dels ajuntaments.

Atès que l’emergència sanitària continua vigent i el ritme de la recuperació econòmica es veurà afectat per les successives onades de contagis.

Atès que la Comissió Europea ja ha anunciat que prorrogarà per al 2022 la suspensió del Pacte d’Estabilitat, de manera que les regles fiscals continuaran sense vigència, i a més proposa la revisió del marc d’estabilitat pressupostària a partir del 2023.

Atès que els ajuntaments han de poder planificar els seus pressupostos per al 2022 amb el màxim de certeses i amb l’objectiu de preservar els serveis públics i de seguir contribuint a la resposta social i a la reactivació econòmica.

Des del Grup Municipal d’Ara Mollet-ERC-MES proposem l’adopció dels següents acords:

PRIMER.- Que l’Estat absorbeixi l’import resultant de les liquidacions negatives corresponents al model de finançament local dels anys 2020 i 2021 i aprovi una disposició legal per formalitzar-ho.

SEGON.- Que l’Estat articuli el fons COVID de 5.000 milions d’euros en favor dels ajuntaments, tal com es va comprometre a fer la Ministra d’Hisenda.

TERCER.- Que el Consell de Ministres sol·liciti al Congrés dels Diputats la pròrroga de la suspensió de les regles fiscals per a l’any 2022.

QUART.- Que l’Estat defineixi l’import dels lliuraments a compte per al 2022 i que en cap cas sigui inferior al del 2021.

CINQUÈ.- Instar als grups parlamentaris del Parlament de Catalunya a promoure l’aprovació d’una llei de governs locals per tal de desenvolupar el marc general del títol II capítol VI i l’article 160 de l’Estatut  de Catalunya i una llei de finances dels governs locals que doni compliment al capítol III i l’article 220 de l’Estatut.

SISÈ.- Instar al Govern de la Generalitat la creació d’un fons de cooperació extraordinari incondicionat per als ens locals. Aquest fons hauria d’estar dotat amb un mínim de 300 milions d’euros, amb l’objectiu de donar resposta, des de l’administració més propera al ciutadà, a les mesures necessàries per reactivar les economies local i atendre les noves necessitats socials que ha generat la pandèmia.

SETÈ.- Instar el Govern de la Generalitat per a què estudiï de quantificar, conjuntament amb les entitats municipalistes, les despeses a què han hagut de fer front les administracions locals, per serveis impropis derivats de la pandèmia i per les noves regulacions i plans de desconfinament que s’han regulat durant aquests mesos. L’objectiu d’aquesta quantificació és que s’habiliti la corresponent línia de compensació econòmica a les administracions locals d’unes despeses que no els corresponen.

VUITÈ.- Traslladar aquest acord al Ministeri d’Hisenda, a les entitats municipalistes representatives i al Govern de la Generalitat.