El cas Decathlon: nova sentència desfavorable a Mollet Impulsa

L’any 2008 es licitava des de l’empresa pública Promosol (ara s’anomena Mollet Impulsa) –que gestiona el sòl públic municipal- una parcel·la pública per a usos comercials del barri de La Vinyota. S’hi van presentar dos licitadors: Decathlon i Eurocarat (aquests últims optant a instal·lar-hi un Media Markt). L’oferta econòmica d’Eurocarat (8,5M€) superava en 2,3M€ la de Decathlon (6,2 M€), que oferia el preu mínim de licitació.

El març de 2008 s’adjudica la parcel·la a Decathlon perquè es va estimar que el seu impacte comercial a Mollet seria més positiu. Es rebien, però, 2,3 M€ menys a les arques públiques municipals. Ja en aquells moments el gerent de l’empresa pública Promosol advertia que aquesta gran diferència en el preu podia produir risc d’impugnació. Des de la Intervenció municipal es feia també un informe on es deia que la plica de Decathlon no hauria d’haver estat admesa, i el propi alcalde Josep Monràs reconeixia que s’assumien riscos. A més, va generar debat polític públic i membres de l’oposició no hi van estar d’acord.

Eurocarat (MediaMarkt) impugna el concurs aquell 2008. Això segueix el seu curs judicial. A la 1a sentència del 2012, es desestima el recurs d’Eurocarat i es dóna la raó a Mollet Impulsa. Eurocarat fa un recurs d’apel·lació.

A la segona sentència 30/11/2016 del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, s’estima parcialment el recurs d’Eurocarat: es considera nul·la l’oferta de Decathlon pel fet de contenir condicionants suspensius. I automàticament adjudica a Eurocarat la parcel·la. Si no és possible complir aquest acord hi haurà d’haver, esclar, una  indemnització econòmica.

S’ha fet un recurs de cassació a la mateixa sala del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (que és difícil que prosperi) però que de moment atura l’execució de la sentència

Això pot provocar una situació d’alta inestabilitat econòmica. I havia estat advertit per Intervenció de l’Ajuntament, per part de l’oposició, i pel mateix gerent de l’empresa publica. Hi veiem una gran irresponsabilitat (en primer terme per haver ingressat 2,3M€ menys) i també per posar en risc la viabilitat econòmica de l’empresa pública amb un nou possible revés econòmic.

De nou, ocultació de la informació

La sentència del TSJC és del 30 de novembre de 2016. Ens preguntem si el Govern del PSC encara no ha tingut temps d’explicar-la; o si l’ha explicada als seus socis de governabilitat? On és la transparència que tan es predica? Es tracta d’una sentència que pot tenir conseqüències molt greus per a Mollet Impulsa, que ja es troba en una situació delicada arran d’una altra sentència (expropiacions també de la Vinyota) i que acaba de sortir d’un concurs de creditors. Ni tan sols s’ha explicat al Consell d’Administració de Mollet Impulsa, on hi som representats tots els grups municipals. L’hem coneguda cercant per internet.

Gestió irresponsable i obscura de l’afer

Es demostra de nou que la gestió de l’empresa pública Mollet Impulsa és completament irresponsable i molt lesiva per als interessos de la ciutadania de Mollet, que al final és la propietària d’aquesta empresa i qui n’ha d’assumir les conseqüències. Totes aquestes actuacions les fa un govern del PSC de la ciutat liderat pel senyor Monràs. I ara no s’hi val a descarregar responsabilitats en altres. Exigim explicacions i exigim responsabilitats. Mollet es mereix una gestió transparent i honesta.

L’Ajuntament ha de tenir les parets de vidre; cal predicar la transparència i exercir-la. Moltes vegades hem demanat al govern si hi havia processos judicials oberts i se’ns ha negat la informació. I cal dir que l’hauríem de tenir els regidors però també la ciutadania: Mollet Impulsa és una empresa amb la participació del 100% de l’Ajuntament. Per tant és propietat de tota la ciutadania de Mollet.

El dubtós procés d’adjudicació (que ens fa rebre 2,3M€ menys a les arques públiques), la pèrdua de patrimoni municipal que suposa, i la pèrdua també del procés judicial que ens pot costar altra vegada diners a tos els molletans és molt preocupant. A més, ens veiem obligats a fer-nos preguntes: a canvi de què es fa aquesta adjudicació fent perdre diners a tots els molletans? És possible que hi hagi intercanvi de favors i interessos obscurs?

 

Sentencia Decathlon